El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 24 de febrer de 2011

Atenció "al ciutadà" i el meu colze

Visita al CAP
Aquest cartell es troba damunt d'un mostrador del Centre d'Assistència Primària de Les Corts, inaugurat fa uns mesos a la cantonada dels carrers Nicaragua i Montnegre:


Atenció al "ciutadà"? A quin ciutadà?, és que només n'hi ha un, a Barcelona? I, a la ciutadana, qui l'atén? Després d'esperar més de deu minuts davant del taulell, amb altra gent que també feia cua, he pensat que hi havia un error en el cartell, que hi mancaven tres lletres davant d'"atenció" i que hauria estat més adient que hi digués "(des)atenció". (I hauria costat molt posar "públic" o "ciutadania", en comptes de "ciutadà?") Per sort, el dèficit d'atenció ha estat compensat quan s'han assegut darrera del taulell tres dones i la cua de seguida ha desaparegut.

He anat al CAP a causa d'un petit accident domèstic que vaig patir fa dues setmanes. Vaig relliscar a casa i em vaig fer un trau al colze. Molta sang pertot, però no era un tall gros i no vaig veure la necessitat de fer-lo curar fora (no volia que, per tercera vegada en menys de deu anys, em posessin punts en aquest colze). El vaig dur tapat uns dies, aplicant-hi diàriament tintura de iode. Quan el vaig veure sec i amb crosta, vaig pensar que ja no calia cobrir-lo amb la gasa. Em feia mal el colze, però creia que era del cop. Aquest matí, en sortir de la dutxa m'he fixat en el seu aspecte: semblava que mi haguessin encastat una pilota o que de l'angle del colze sobresortís una berruga gegant. Estava calent i vermellós i em feia mal al tacte, més que aquests dies enrere. Al voltant de la petita crosta que encara queda, m'ha semblat distingir una coloració blanquinosa. Però tenia dues reunions de feina i ho he deixat per a la tarda.


La infecció i les defenses del cos
La metge que m'ha atès al CAP m'ha confirmat el que jo temia: la inflamació està causada per una infecció. Tot i que els primers dies vaig netejar a consciència la ferida, segurament vaig deixar-la destapada massa aviat i encara no estava completament tancada. A algun dels milions de bacteris que viuen damunt de la pell del cos humà i que, en condicions normals, no ens causen cap mal, en anar a parar a l'interior, en un ambient d'escalforeta continuada, devien entrar-li unes ganes irresistibles de reproduir-se una vegada i altra.

La pell és la primera barrera defensiva de l'organisme contra les infeccions. I els meus microbis la van superar gracies a la ferida. A l'interior del cos hi ha altres mitjans de defensa per combatre les infeccions. Un d'ells és la inflamació, que és caracteritza per dolor, vermellor dels teixits i tumefacció; tots són simptomes que jo tinc avui i potser ja els tenia fa alguns dies però no tan acusats. La inflamació és estimulada per uns senyals que el traumatisme desencadena i que arriben als capil·lars, els vasos sanguinis microscòpics que duen la sang a tots els racons dels teixits. Aleshores, els capil·lars s'eixamplen (vasodilatació) i les seves parets es fan més permeables. Però aquests senyals químics avisen també els fagòcits (un tipus de cel·lules de la sang) del que està passant perquè aquestes cèl·lules comencin a lluitar contra els invasors i els eliminin menjant-se'ls (la fagocitosi). Tanmateix, al mateix temps que van eliminant les cèl·lules invasores, poden causar danys en els teixits de la persona infectada.

L'ajuda externa
Quan aquest segon sistema de defensa falla, se n'activa un altre en què les defenses que el cos produeix són específiques per a l'espècie invasora. I si, malauradament la infecció no es pot controlar en aquest tercera fase, esdevé crònica o causa la mort de la persona infectada. Els meus bacteri invasors lluiten ara per superar la segon barrera, cosa que espero que no facin. Per impedir-ho ,aquest vespre he començat a prendre ciprofloxacino, un antibiòtic que hauria de contribuir a eliminar els microbis invasors del meu colze; un medicament d'aquells que no goses llegir-ne el prospecte, altrament no el prendries.

Entre els motius per no prendre ciprofloxacino, n'hi ha un de molt curiós: diu que no es prengui si "[p]resenta dolor o inflamación de algún tipo en la zona de la pantorrilla, prestando especial atención al tendón de Aquiles. Si esto ocurriera, suspenda el tratamiento, permanezca en reposo completo e informe inmediatamente a su médico."

Crec que aquest vespre, la lluita entre els meus fagòcits i els invasors està sent intensa, Les molèsties van més enllà del colze. Em fa l'efecte que tinc febre, però al mateix temps, de tant en tant sembla que m'invadeixi una onada de fred. M'asseuré una estona davant del Polònia tapadeta amb una manta. Després faré una excepció als meus costums noctàmbuls, i aniré aviat al llit perquè la lluita continuï mentre dormo.

5 comentaris:

zel ha dit...

Vaja, devem estar rient juntes i no juntes, davant del Polònia...

Clidice ha dit...

Espero que el Polònia alleugés el teu malestar. I si, tens raó, "atenció al ciutadà" és un rètol estúpid. Millora't :)

La lectora corrent ha dit...

El Polònia em va fer oblidar una estona les molèsties. La infecció em sembla que va de baixa, però hi ha una bossa de líquid acumulat en el colze que sembla que hi tingui una pilota i caldrà tractar. (Tots els mals en aquesta vida fossin aquests...)

MindTwist ha dit...

El proxim que sentis sonar el telefon just dp d'haver sortit de la dutxa segur que el deixaras sonar... :)

La lectora corrent ha dit...

Aitor, ja t'has "xivat" sobre el meu accident! Jo havia dit que era una relliscada, i res més. No que era perquè vaig sentir el telèfon quan sortia de la dutxa i vaig córrer a agafar-lo descalça i amb els peus molls (i per cert, era el meu fill; però ell no en té la culpa). Ara hauria d'escriure mil vegades "no tornaré a córrer per agafar el telèfon quan surti de la dutxa".