El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Bengasi en el meu record

Bengasi: la llacuna "23 de Juliol"
Bengasi, Benghazi, Bingazi... L'antiga Hespèrides, refundada Berenice, pren el nom actual cap el segle XVI. Hi vaig fer nit el 2006, de tornada del desert. "Fer nit" vol dir anar des de l'entrada de la ciutat a l'hotel Tibesti (un hotel molt elegant --a la manera líbia--que pertany a l'estat) i l'endemà sortir-ne, amb l'autocar escortat per dos cotxes de policia, i no poder abandonar l'hotel ni un moment, ni tan sols per estirar les cames per les avingudes properes, una zona que vista de lluny semblava molt tranquil·la. Però les manifestacions antioccidentals per les caricatures de Mahoma eren massa recents i, per motius de seguretat, no estava permès als estrangers sortir de l'hotel. Si més no, s'hi menjava molt bé i aquell sopar va ser un dels millors àpats del viatge. Les úniques vistes de Bengasi van ser les que podia copsar des de la finestra de l'habitació: un llac artificial que comunica amb el port a través d'un canal i una zona on estaven construint nous edificis. Des de l'autobús, a l'arribada i a la sortida de la ciutat, vaig poder veure barris molt moderns, amb carrers nous i molt més polits que a Trípoli. Potser sigui perquè va patir força destrosses durant la segona guerra mundial i va haver de ser reconstruïda en gran part.

Aquests dies, Bengasi és la ciutat on sembla que les protestes contra el govern de Gaddafi han estat reprimides amb més contundència. Es parla d'uns quants centenars de morts. Les notícies que anit arribaven per twitter eren confoses. Deien que Al-Jazeera havia informat que hi havia policies i militars que havien decidit fer costat als insurrectes. Per altra banda, el fill de Gaddafi va sortir per la televisió i va advertir que aquesta situació pot abocar a una guerra civil. I segons l'agència Reuters, el cap de la tribu Al-Zuwayyam a l'est del país, ha amenaçat de tallar les exportacions de petroli si les autoritats no aturen allò que ell anomena "l'opressió dels qui protesten".

En la regió on està situada Bengasi, la Cirenaica, és on es va registrar per primera vegada l'extinció d'una espècie, l'anomenada silphion. Ho va descriure Plini el Vell (s. IdC) en la seva Historia Natural. Tant de bo en aquelles terres es produís avui dia una altra extinció: la d'una dictadura.

Potser us interessarà:
- Desenvolupament INsostenible (22.04.2006) Reflexions sobre la disbauxa energètica líbia
- Història d'una extinció (30.04.2008) Primer registre històric de l'extinció d'una espècie.

Foto: vista de la llacuna 23 de Juliol des de l'hotel Tibesti (M. Piqueras, 30.03.2006)