El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 1 de març de 2011

Daniele Petrucci, pioner de la fecundació in vitro

Daniele Petrucci el 1961
De vegades, la recerca científica no pot anar més enllà per manca de la tecnologia apropiada. Li va passar a Charles Babbage (1791-1871), pare dels ordinadors, que no va poder veure funcionar algunes de les màquines que va dissenyar perquè faltava la tecnologia adient per aconseguir-ho. Des de fa algunes dècades, en el Museu de Ciències de Londres hi ha algunes màquines construïdes a partir dels plànols originals de Babbage, i funcionen perfectament.

El 1961, i en un altre camp de la recerca, l'italià Daniele Petrucci també va haver d'aturar el seu treball. Per una banda, perquè possiblement no comptava amb la tecnologia i mitjans adequats. Per una altra, perquè la societat no estava preparada per a afrontar el canvi que hauria resultat d'aquella recerca i perquè Petrucci treballava en un país en el qual, malgrat tenir un Govern laic, l'església catòlica  --és a dir, el Vaticà-- exercia --i continua exercint-- una enorme influència.

El desembre de 2010 vaig assistir a una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans, dins del cicle dels premis Nobel; és un cicle que organitzen cada any per divulgar els premis Nobel en totes les seves modalitats. La conferència tractava sobre el premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2010, atorgat al britànic Robert G. Edwards, professor de la Universitat de Cambridge (UK), pel desenvolupament de la fecundació in vitro. Des de l'any 1978,  aquesta tècnica ha fet possible el naixement de més de quatre milions de criatures a tot el món.

Pocs dies després que es concedís el premi Nobel a Edwards, un diari italià (Secolo d'Italia) publicava un article sota el títol (tradueixo) "Quan Italia va fer fora el metge que podria haver guanyat el darrer Nobel". Estava dedicat a Daniele Petrucci metge de Bolonya, que el 1961 va anunciar que havia obtingut quaranta embrions humans mitjançant fecundació in vitro i que un d'ells havia crescut el laboratori fins gairebé un mes, fins al punt que ja se li notava el batec del cor. Però el desenvolupament va malmetre's i, segons deia la premsa de l'època, van començar a aparèixer malformacions, gairebé una mostruositat, Petrucci el va destruir el 29è dia.

La veu de l'església catòlica va denunciar el cas a través del seu diari oficial, L'Osservatore Romano, i va insistir que l'única manera de reproducció acceptable era la que es produïa amb l'assistència de l'amor, la natura i la consciència. Per altra banda, una part de la comunitat científica va mostrar-se escèptica, si bé abans que Petrucci, altres investigadors havien obtingut un embrió humà en el laboratori Strangeways de la Universitat de Cambridge (Regne Unit). Però Petrucci no havia publicat el seu experiment en una revista científica, i únicament en va informar la premsa general (el diari romà Paese Sera). Uns quants mesos més tard, Petrucci va anunciar a un altre diari que havia aconseguit mantenir un altre embrió humà durant set setmanes, però que va morir per un "error tècnic".

Petrucci va ser considerat un monstre a Itàlia i en al major part dels països occidentals. A la Unió Soviètica, però, en tenien una opinió ben diferent i van convidar-lo a treballar a l'Institut de Biologia Experimental de Moscou, on va ensenyar als científics soviètics les seves tècniques per mantenir vius embrions en úters artificials. De fet, científics de Moscou van anunciar més endavant que havien fet créixer uns 250 embrions humans, un d'ells fins als sis mesos, i amb un pes d'uns 400 grams.

El periodista autor de l'esmentat article a Secolo d'Italia recorda l'entrevista que va fer a Petrucci fa mig segle i confessa que voldria demanar-li excuses perquè va anar a trobar-lo ple de prejudicis per tot el que havia sentit i llegit sobre ell i el seu treball. Malauradament, Petrucci va morir el 1973 d'un infart, el segon que patia. Només tenia 51 anys.

En la conferència de l'IEC sobre el premi Nobel concedit a Edwards, es van tractar alguns aspectes històrics; el conferenciant, però, no va referir-se al Petrucci. Ni tan sols sabia qui era, segons va respondre.en el col·loqui. Com tampoc ho sabien algunes de les persones que treballen en reproducció assistida i que eren presents a la conferència. Aquí no sé si la premsa se'n va fer ressò en el seu moment, Però el 1961 jo anava a classe a l'Institut Italià de Cultura i en freqüentava la biblioteca, on em llegia les principals revistes d'informació general. Recordo que en van parlar; fins i tot diria que Epoca li va dedicar una portada on es veia un tub d'assaig o alguna cosa semblant. Però em sembla que, si en van parlar, va ser per criticar l'experiment, no pas per elogiar-lo. 

Dimarts, 2 de març, també a l'Institut d'Estudis Catalans, Fanny Vidal, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà de "Dones, reproducció i fecundació in vitro". Ho tractarà des del vessant científic però també dels aspectes ètics i socials que aquesta pràctica ha generat. Serà a les 7 del vespre, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (c/ Carme, 47, Barcelona).

Actualització (04.03.2011)
En el seu moment, La Vanguardia també en va parlar. El 14 de gener de 1961, el corresponsal del diari a Roma, Julio Moriones, escriu una crònica que titula "Dos interesantes experimentos científicos italianos". En una entradeta diu: "Se trata del lanzamiento del primer cohete espacial italiano y de la fecundación 'in vitro'". Esmenta els col·laboradors que van ajudar Petrucci en l'experiment i la reacció que va provocar en diversos sectors.


Per saber-ne més:
- Entrevista de televisió a Daniele Petrucci (09.02.1961). Arxius històrics de la cadena de televisió CBC
- Henig, RM (2004) Pandoras's baby: how the first test tube baby sparkled the reproductive revolution. Houghton Mifflin Harcourt, 326 pp. (consultable parcialment a Google Llibres)
- Cucci, I (2010) Quando l'Italia bandì il medico che poteva vincere l'ultimo Nobel. Secolo d'Italia, 14.10.20210, p. 10

Procedència foto: entrevista a D. Petrucci a la CBC

4 comentaris:

zel ha dit...

Hi ha sempre la mateixa força posant pals a les rodes en segons quins avenços, això per a ells suposava el poder de la Creació, gairebé...

La lectora corrent ha dit...

Zel, a través de la gent de Bolonya que conec, estic intentant esbrinar alguna cosa més sobre Petrucci. La conferenciant de l'altre dia va dir que li sembla molt difícil que un embrió pogués sobreviure fins al 29è dia en el tub d'assaig. Però hi ha testimonis de persones que diuen que va haver-hi alguns naixements obtinguts gràcies a la fecundació in vitro de Petrucci. Evidentment, feta extraoficialment.

Centri Fivet Spagna ha dit...

fantàstic article.
Desconeixia la història d'aquest pioner en fecundació in vitro.
Suposo que no es tan conegut pel fet que comentes de no publicar els seus estudis en revistes científiques i tan sols fer-ho a la premsa general.
En aquests 50 anys vieg que hi ha coses que han canviat molt poc.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies pel teu comentari, lector o lectora del Centre FIVET. No sé quins motiu deuria tenir Petrucci per no publicar el seu treball en una revista científica. Podria ser que no li haguessin acceptat l'article. De fet, va rebre moltes crítiques per part de la comunitat científica. O també que ell mateix no gosés publicar-ho. Ha passat de vegades que investigadors que amb la seva recerca han trencat un paradigma, han trigat anys abans que no s'han atrevit a publicar-ho. Va passar amb els que van trobar fòssils de més de 3000 milions d'anys, quan la idea que es tenia era que la vida tenia uns 600 milions d'anys o poc més.