El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 9 de febrer de 2011

TIME i les "Top 10 Aspiring Nations"

En el web de la revista nord-americana TIME hi ha la secció "Specials", on hi ha, entre altre temes, els "Top 10" de moltes coses: els deu prinicipals mites sobre el Sol, les deu pitjors tempestes de neu, els deu principals llibres amb títol d'una sola lletra, les deu principals invasions britàniques (no es refereixen a invasions amb armes, i la que ocupa el primer lloc és la dels Beatles, seguida de Harry Potter), les deu principals polèmiques al voltant del festival d'Eurovisió (la primera, sobre el Lalala cantat per Massiel, que el 1968 va derrotar el Congratulations de Cliff Richard i TIME diu que va ser perquè Franco va manipular  el concurs), etc.

Després que es fes al Sudan el referèndum per decidir si es dividia en dos països sobirans,TIME va publicar una llista de les deu principals aspirants a nacions independents, que la revista considera que són aquestes: Escòcia, el País Basc, el Tibet, Ossetia del Sud, el Kurdistan, el Quebec, el Sàhara Occidental, la República de Cascàdia (confesso la meva ignorància: no tenia ni idea que la canadenca Colúmbia Britànica i els estats nord-americans de Washington i Oregon aspiressin a unir-se per constituir aquesta república), la Padania que propugna la Lega Nord d'Umberto Bossi, i la Segona República de Vermont (sembla ser que ja hi havia hagut abans algun moviment secessionista; també ho ignorava).

A propòsit d'aquesta llista, on és evident que falten aspirants a nacions independents, dimarts, 8 de febrer vaig rebre un correu en què m'informaven d'una campanya que Alexis Vizcaino, un català que viu als Estats Units, ha promogut des del seu bloc Xiuxuejant des dels EUA. La setmana passada va proposar que s'enviés una carta de queixa al director de TIME, indicant-li que, en aquella llista, hi faltava, entra d'altres, un aspirant. L'Alexis fins i tot ha inclòs un model de formulari que serveix per enviar la carta a TIME des del seu bloc.

Em va semblar una bona iniciativa, però no vaig fer servir aquell formulari per expressar la meva queixa per diversos motius. En primer lloc perquè parla d'independència dels Catalan Countries. Crec que cal tocar de peus a terra i també ser més pràctics. El que s'està movent aquí és un moviment independentista de Catalunya entesa com el Principat. Deixem que els altres decideixin pel seu compte. A més, fora d'aquí, això de Catalan Countries no s'entén, cal fer tota una explicació del context històric. Per altra banda, el model de carta de l'esmentat bloc diu que la manifestació del 10 de juliol de 2010 va ser d'un milió i mig de persones i que era per la independència. No vull discutir si érem un milió o un milió i mig (crec que un milió ja és una xifra molt significativa, més d'un 13 % de la població catalana). La manifestació era en favor de l'Estatut de Catalunya i conec persones que ningú no consideraria independentistes que van participar en aquella manifestació.

Per tant, vaig fer una variació d'aquell escrit i el vaig enviar directament al director de TIME. És possible que, si ha rebut milers de missatges clonats, el meu passi desapercebut, tot i que el títol no sigui el mateix. Però no m'abellia enviar un text amb el qual no estava d'acord tot i que la intenció em va semblar molt lloable.