Transport infantil

Quan les meves filles i el meu fill eren petits i encara anaven amb cotxet, si algun dia d'hivern feia un fred extremat o plovia molt no els treia de casa. Si feia molt de fred, perquè no el patissin; i si plovia, perquè no es mullessin. En regions geogràfiques on és habitual que a l'hivern faci molt de fred o que durant tot l'any plogui bastant, si seguissin el meu criteri, les criatures es passarien tot el temps dins de casa. Per tant, han de buscar-hi alguna solució.

Pels colors, sembla un taxi infantil

Dinamarca és, com els Paísos Baixos, un país pla, on la bicicleta és el transport més pràctic. He vist moltes bibicletes preparades per dur-hi la mainada. Algunes amb seients alts, com també n'hi ha per Barcelona (però totes eren sense criatura; feia molt de fred i algun dia plovia). D'altres porten un mena de carret que no és un remolc, sinó al contrari, perquè va al davant; suposo que és perquè qui condueix la bicicleta pugui controlar què passa dins del carret. Aquest carrets van preprarats per protegir el seu interior de la pluja, del vent i del fred. Alguns, per les dimensions, semblava que fossin de dues places.

També vaig veure alguns cotxets dels que cal empènyer amb les mans preparats per protegir la criatura de les inclemències del temps:

Cotxet (tricicle) danès d'hivern per a la mainada

Fotos: M. Piqueras (Copenhaguen, 21.03.2010)