dimarts, 19 de gener del 2010

Esmorzar sense fum

Aquesta matí he anat a dur la paperassa trimestral al meu gestor, que té el despatx al carrer de Rosselló, entre els d'Enric Granados i Balmes. Em pensava que obria a les nou, però el cartell a la porta indicava que l'horari d'atenció al públic comença a les deu. Com que no havia esmorzat, se'm presentava l'oportunitat de fer-ho còmodament en algun dels nombrosos bars o cafeteries que hi ha per aquella zona, tot llegit el diari que duia a la bossa.

He travessat el carrer i el primer bar que he vist no tenia el cartell que indica si es permet fumar-hi o no. No m'ha calgut entrar-hi perquè una dona que seia a la barra estava traient una cigarreta d'un paquet de tabac. Al xamfrà amb Enric Granados hi ha un bar que té un mostrador al carrer i, a l'interior, una barra i potser alguna taula. Tampoc no tenia cap cartell que permetés saber si s'hi fumava o no. Des de l'exterior, a costat del mostrador intentava esbrinar-ho i la dona que estava servint s'ha apropat a mi potser pensat que volia demanar alguna cosa i m'ha aclarit que en el bar es podia fumar.

No detallaré el pelegrinatge que he fet pel barri. Crec que he entrat potser a una dotzena de locals, fins i tot estava disposada a esmorzar un falàfel o un xauarma --tot i que m'abellia més una flauta de pernil o una ensaïmada-- en un bar-restaurant àrab on deia una cosa com ara "tenemos zona habilitada para fumadores". La "zona" era tot el local.

He pensat que estava salvada quan he llegit "Petit Forn" en el rètol d'un establiment del carrer d'Enric Granados. Si era un forn i tenia degustació, per força hi estaria prohibit fumar. De lluny he vist ja un aparador amb entrepans que m'ha fet venir salivera. Quina desil·lusió, però! Malgrat el nom de l'establiment, no era un forn de pa, sinó un bar que a la porta tenia el cartell que indica que s'hi pot fumar (si més no, aquest establiment era un dels pocs que he visitat que ho indicava a la porta). He provat també d'entrar en un hotel, que actualment són espais sense fum, però m'han dit que només podien esmorzar-hi les persones que hi estan allotjades.

He arribat al carrer de Balmes, disposada a entrar a l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, on recordo que hi ha màquines expenedores de begudes calentes. Abans d'arribar-hi, però, he vist --per fi!-- un bar amb un cartell de prohibit fumar. Era d'una cadena que es diu Baguetina i allà he pogut seure i menjar una ensaïmada eixarreïda de bolleria industrial acompanyada d'un cafè amb llet (el Cacaolat que intentava servir-me el cambrer era una beguda de cacau d'una altra marca i demanar-li un te m'ha semblat com demanar-li la lluna en un cove). De llegir el diari, ni pensar-ne. El meu pelegrinatge per aquella zona de l'Eixample m'havia tingut entretinguda fins a l'hora que el meu gestor ja començava a atendre la clientela.

Si us plau, si no es modifica aviat la llei del tabac, que algú --l'Ajuntament?, el Departament de Salut?-- faci una guia de Barcelona on s'indiquin els locals lliures de fum!

9 comentaris:

Natxo ha dit...

La guia, és fàcil deduir-ho, no seria gaire extensa. La veritat és que són pocs els locals on no es permet fumar.

Respecte la "bolleria" industrial és gairebé un delicte. Com també els "forns" que fan de bar; mai compraria en llocs així res per menjar.

Sóc un fumador que no fuma, fa ja dos anys i mig, i sempre he pensat que el tabac i els espais on hi ha menjar no s'han de barrejar; i aconseguir espais lliures de fum és una benedicció.

merike ha dit...

We couldn't carry lists with us anyway:-) Finland has been smoke free for a good many years now. I wonder where people go nowadays to smoke here - smoking has been made really difficult.

What you have endured and experienced only has an equivalent in France where buying stamps is an impossible task. Since I have spent many holidays in Paris and Nice I have stopped writing post cards to my friends altogether. Sometimes I was standing in a wrong queue at the post office as they had no English texts and the complicated language of mailing did not open to me, sometimes they only sold a certain kind of stamps, bigger than I needed, and I was so embarrassed that I moved to another counter before thinking it would have been better to take a little more expensive one than go to another long queue. Before this I already had tried several other post offices.
They have this system of Tabacs selling stamps, too, but unfortunately in my case I already had bought the cards elsewhere and they refused to sell me stamps only.
en anglès com és tard i estic cansada:-) bona nit!

Magda ha dit...

Fa pocs anys vaig estar a Florència i anavem a sopar a una pizzeria propera a l'hotel i al cap d'uns dies que ja coneixiem la gent del local vam parlar del tema. Allà ja fa temps que no es pot fumar i no ha passat res, la gent segueix anant als restaurants.

A veure quan deixarà de predominar l'interés a curt termini i la gestió política basada en la por de perdre vots.

Natxo ha dit...

El problema com bé diu la Magda és que els nostres governants són incapaços de mirar més enllà de la propera licitació electoral.

Si fins i tot a països com el Regne Unit i del nord d'Europa no tenen cap problema en sortir del pub per fumar-se les cigarretes...

I lo bé que es viu així!

Marta Contreras ha dit...

Jo crec que el problema és que els baristes no s'adonen de la quantitat de gent que hi ha que vol un bar agradable. A banda de sense fum, quants bars hi ha a la ciutat comtal agradables i còmodes?

La lectora corrent ha dit...

Quan van fer la llei del Tabac a Itàlia, vaig pensar que no es compliria perquè el poble italià era molt fumador i perquè als llatins ens costa molt obeir. Però el següent viatge que vaig fer a Itàlia em va demostrar que estava equivocada: ningú no fumava dins dels bars i restaurants i qui volia fer-ho s'aixecava de la taula i sortia uns minuts al carrer de manera natural, sense escarrassar-se. La gent segueix anant a bars i restaurants i el negoci no s'ha enfonsat.

Aquí, no entenc el raonament del gremi de bars i restaurants. Tenen por que, si no es permet fumar, els bars deixin de tenir clientela. Però, segons les enquestes, la proporció de gent NO fumadora és més gran que la dels qui fumen. És que potser la gent fumadora va al bar només pe fumar? Si estigués prohibit fumar al carrer ho entendria, però ara poden sortir a la porta de la feina a fumar sense gastar més diners que el valor de la cigarreta. I la gent no fumadora no va mai als bars o cafeteries? I si no hi van, no han pensat els restauradors que potser és perquè no volen prendre un cafè, una cervesa o el que sigui en un espai ple de fum i que fa pudor?

Qui sap si, quan s'implanti la llei --espero que s'implanti--, no augmentarà la clientela dels bars i cafeteries. Actualment jo a penes hi entro per la dificultat de trobar-ne que estiguin lliures de fum.

Quant als polítics, és que valen més el vots de la gent que fuma que els la de la resta de la població? Si els fumadors són minoria, per què els fa tanta por enfrontar-s'hi?

Merike, one of the things I like in Finland is being sure any bar will be smoke free. About stamps, getting them has become more and more difficult in many places. I also gave up sending postcards for this reason.

Magda ha dit...

Ara que també hi ha gent per tot, us n'explico una, prop de l'hospital del Sagrat Cor hi ha un restaurant que ja posa que no es pot fumar -sorprenent, oi?- doncs estavem dinant i començo a sentir olor de cigarret i dic en veu alta "Qui està fumant?". Els meus familiars em miraven dient no facis el número però és que em feia ràbia que algú fumés allà, l'únic restaurant de la zona on no es pot (i mira que per allà n`és ple de restaurants). A la taula del costat hi havia un matrimoni de mitjana edat amb una senyora molt gran i aquesta li va dir a l'home "Apaga'l"

En fi.

amparo ha dit...

El passat any vaig estar en Amberes, i allí tampoc hi havia practicament cap restaurant o bar on es poguera fumar, i estaven tots plens de clients!.
La gent, si volia fumar, s'en eixia al carrer una estona i ja està, no passava res.

Ací ens costarà més.

Natxo ha dit...

Amb la llei actual, al permetre decidir si eren espais on es podia o no fumar (bars amb menys de 100m2 hàbils) els "baristes" decidiren aplicar allò del "virgencita que me quede como estoy". I partint de la base que els no fumadors ja estàvem acostumats a tolerar el fum ens era igual i continuaríem anant i per evitar perdre clientela fumadora.

És totalment il·lògic, però així anem...