Escriure avui sobre el vent no té res d'original. Però no crec que hi hagi cap altre tema de conversa que li guanyi. No recordo haver vist mai ventades com les d'avui a Barcelona, tot i que ja tinc molts anys damunt l'esquena. Al matí les branques de la mimosa del jardí veïnal es vinclaven així:
I el arbres encara joves i de fusta tova del carrer de Les Corts es vinclaven encara amb més força, i per moments semblava que anessin a partir-se. El vent gairebé se m'enduia mentre intentava copsar l'escena amb la meva petita càmera.
3 comentaris:
a mi una de les coses que més em va sorprendre va ser la quantitat de motos que hi havia tombades... així com les restes de teulades que et trobaves pel carrer...
Quan puc, procuro fer una ullada
a la teva pàgina web i sempre hi trobo coses interessants i sorprenents. Em complauria molt que al costat dels teus suggestius comentaris veure-hi la banderola dels "deumil a Brusel.les per l´autodeterminació". Et faig arribar el link per si és del teu gust inclourel´hi.
http://banderola.10mil.cat
A mi em va sorprendre la quantitat de contenidors que anaven a mercè del vent pel mig dels carrers.
Publica un comentari a l'entrada