El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 29 de gener de 2009

Un pelicà entre cigonyes

A les terres de Ponent, les cigonyes ja formen part del paisatge tant a l'estiu com a l'hivern. A la ciutat de Lleida hi ha nius fins i tot en alguns monuments urbans (no sé on deuen haver dut el niu que hi havia damunt del Monumento a los Caídos enderrocat fa uns mesos). La silueta de les cigonyes volant per damunt del riu ha esdevingut una imatge familiar. El que no és tan normal és veure-hi pelicans. En realitat hauria d'escriure-ho en singular, perquè és un de sol. I està convivint amb les cigonyes, segurament perquè són els ocells que més se li assemblen.

L'he vist avui al Telenotícies migdia i el reportatge que han passat es pot veure en el web dels vídeos a la carta de TV3. Antonio Madridejos, dels d'El Periódico informa que han vingut ornitòlegs de tot Espanya per veure aquest ocell tan poc freqüent a la penínsulsa Ibèrica.

A mi, allò que m'ha cridat més l'atenció no és la presència d'aquest pelicà al Segrià, sinó que hagi buscat la companyia d'una colònia de cigonyes i que vagi allà on van elles. I també el comportament d'elles, que el veuen amb naturalitat. En el vídeo (d'un minut i mig de durada), se'l veu tranquil·lament entre elles. Tot i que és bastant més gran que les cigonyes (uns tres metres amb les ales esteses) i que de vegades fa com si les perseguís, no sembla que elles s'immutin ni el vegin com un perill.

3 comentaris:

Montse ha dit...

És una història fascinant i les imatges, una joia.

El pelicà és relativament nou entre les cigonyes: a veure quan de temps hi dura. Esperem que ens en mantinguin informats.

Un petó molt fort, Mercè.

Met ha dit...

També m'hi he fixat en aquesta informació al TN.
Això ens demostra la capacitat d'apatació dels animals... s'ha perdut però no defalleix i si cal anar a un abocador a trobar teca, doncs s'hi va.
També han dit que ha aparegut ocells propis de l'Atlàntic, transportat pel fortíssim vent del cap de setmana passat. Aquesta, però, les estan passant més magres.

Lectora corrent ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris, Montse, Met. En veure aquelles imatges vaig recordar el conte de l'aneguet lleig, el cigne criat amb ànecs. De tota manera, la història no té res a veure, perquè el cigne era petitó, els ànecs no el volien i, a més, no era una espècie rara en aquell indret.

Suposo que aniran controlant què passa amb el pelicà, a veure si quan arribi el bon temps torna al centre d'Europa a trobar de nou els seus companys d'espècie.

Met, a Barcelona es pot veure molt bé el canvi de comportament d'alguns animals, en adaptar-se a noves situacions; per exemple, les cotorres o les gavines.

No sabia això que han aparegut ocells propis de l'Atlàntic. Quin viatge, pobres!