El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 27 de gener de 2009

Trueta al Teatre Nacional de Catalunya

Fa uns dies vaig rebre el Butlletí del Teatre Nacional de Catalunya amb l'anunci de l'obra Trueta, d'Àngels Aymar, que es representarà del 30 de gener al 22 de febrer d'enguany. És possible que a les joves generacions el nom de Trueta no els digui res, excepte a joves metges o infermeres que hagin sentit parlar del mètode Trueta per al tractament de les ferides de guerra.

Josep Trueta i Raspall (1897-1977) va ser --i segueix essent-ho-- un català universal. Era metge, traumatòleg, deixeble de Manuel Corachan, amb qui va treballar a l'Hospital de la Santa Creu, i durant le guerra (in)civil va desenvolupar un tractament de les fractures obertes de guerra, que posteriorment va difondre's internacionalment. Va basar-se en un mètode ideat per Winnett Orr, cirurgià nord-americà de Nebraska, per al tractament de l'osteomielitis crònica, basat a drenar els teixits corresponents a la regió de l'os infectat, al tancament de l'obertura amb gasa untada amb vaselina ia l'immobilització de l'extremitat afectada mitjançant un embenat de guix.

Seguint les indicacions de Corachan, Trueta va assajar el mètode d'Orr amb malalts que passaven pel seu servei a l'Hospital de la Santa Creu. Tot i que es tractava de persones que ja tenien una infecció en els ossos, els resultats eren molt satisfactoris (cal tenir en compte que encara no es disposava d'antibiòtics per combatre les infeccions). Trueta va pensar que el mètode, aplicat a fractures "fresques", podria ser molt eficaç per prevenir la infecció de la zona afectada per la fractura. Havia anat ja aplicant variacions del mètode i aquella pràctica va ser-li molt útil quan va haver de tractar fractures obertes al llarg de la guerra. Tot i que ell no fos un metge militar, a l'hospital arribaven ferits pels bombardejos aeris i marítims que patia Barcelona, i solien poresentar ferides susceptibles de ser tractades amb aquella nova tècnica. El sistema que Trueta aplicava era senzill, però per que fos efectiu calia seguir-lo correctament.

Segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina, el tractament de Trueta --com es coneix avui dia aquest mètode-- consisteix en "la cura de les ferides obertes per neteja a fons amb aigua i sabó, afaitada, si cal, de les regions immediates, desbridament ampli, extirpació de tots els teixits lesionats (especialment les esquirles d'os), reducció de la fractura i immobilització extensa amb un embenat de guix".

Quan el 1934 Trueta va exposar la nova tècnica a la Societat Catalana de Cirurgia, l'acollida que va tenir va ser més aviat freda i envoltada d'escèpticisme. Tnamateix, quan el setembre de 1936 (la guerra ahvia començat el 18 de juliol) va presentar un altre treball i els seus resultats positius, l'actitud dels seus companys de professió va ser una altra i a poc a poc la seva tècnica va anar estenent-se, com també va estendre's la seva fama fins i tot entre la població general.

El 1939 Trueta va haver d'exiliar-se. Com tants altres catalans republicans va passar a la Catalunya Nord. Quan ell i la seva família esperaven rebre el visat corresponent per traslladar-se a Caracas, dues doctores angleses enviades pel Foreing Offfice britànic van anar a recollir-lo a Perpinyà perquè anés a fer algunes conferències al Regne Unit. Els britànics veien la guerra molt propera i s'estaven preparant per a qualsevol eventualitat. La seva estada a Anglaterra ahvia de ser d'unes setmanes, però finalment Trueta va canviar el seu destí de Caracas per Oxford, a on el va captar Gathome Girdlestone, catedràtic de Cirurgia i Ortopèdia, amb qui va treballar i a qui va succeir en la càtedra. En jubilar-se, el 1967, Trueta va ser nomenat catedràtic emèrit a perpetuïtat de la Universitat d'Oxford. També va rebre ofertes per fer recerca als Estats Units i per dirigir un hospital a Mònaco. Tanmateix, es veia ja gran per començar una nova aventura científica i va tornar amb la seva esposa a Barcelona, on va morir el 1977.

Segons Oriol Casassas, que va escriure una semblança de Trueta per a l'Institut d'Estudis Catalans, "[s]i haguéssim de descriure aquests darrers anys barcelonins de Trueta amb una sola paraula diríem frustració. El seu desig hauria estat continuar la recerca encetada a Oxford sobre els misteris de l’osteogènia, però no se sap si la gasiveria o l’enveja o l’òptica de vol gallinaci freqüents al país, sobretot quan imperen els poders personals, impediren que el desig es fes realitat."

Se sol dir que la ciència no té pàtria; però els científics sí que en tenen. I Josep Trueta mai no va oblidar la seva, Catalunya. Des del seu exili anglès, va escriure un llibret --en anglès-- per explicar d'on venia als seus amics del país d'acollida. Va titular-lo The Spirit of Catalonia. Hi ha una edició facsímil publicada per l'Institut d'Estudis Catalans, i també se'n pot obtenir la versió digital en pdf, que va publicar vilaweb el 2007.

No puc opinar sobre l'obra d'Aymar que ara es presenta al Teatre Nacional de Catalunya, perquè no l'he vista, però el resum és aquest:

"Som a finals de la dècada de 1930. En una Barcelona sacsejada per un conflicte fratricida i incomprensible, el doctor Josep Trueta ha de fer una altra guerra pel seu compte: la guerra per salvar les vides d’una població desnodrida i sense recursos per sobreviure amb els seus mètodes. Àngels Aymar fa un recorregut per la vida d’aquesta figura extraordinària, heroi de guerra i cirurgià innovador, des dels inicis de la Guerra Civil Espanyola fins al seu exili a França, primer, i a Anglaterra, després. Entre operació i operació, serem testimonis del relat estremidor d’una ciutat esclafada per les bombes, i de tota una generació esquinçada per la guerra i l’exili."

Per saber-ne més:
Josep Trueta i Raspall, per Oriol Casassas i Simó (publicació de l'IEC)
Josep Trueta, el médico y el hombre, per Antonina Rodrigo (Historia y vida, 108, març 1977)
The treatment of war fractures by the closed method, per J. Trueta


Foto Josep Trueta: Biblioteca de Catalunya