El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 23 de gener de 2009

Com enyoro el Mac...!

En apropar-se el vint-i-cinquè aniversari de l'aparició del Mac, Vicent Partal en fa un elogi en el seu bloc i diu que ell s'hi ha mantingut fidel al llarg del temps. Jo, en canvi, maquera durant molts anys, finalment vaig claudicar i em vaig passar al PC. No pas perquè el Mac m'hagués decebut, sinó perquè de vegades cal posar l'economia per davant dels nostres gustos. Quan vaig decidir comprar-me un portàtil, la diferència de preu va ser determinant per a fer el canvi.

De tota manera, durant alguns anys no vaig abandonar el Mac i damunt la taula els tenia tots dos --Mac i PC-- i passava d'un a l'altre segons el que hagués de fer. Però era massa complicat. No podia llegir --de vegades ni tan sols obrir-- la majoria d'arxius que rebia annexats al correu (tenia el correu en el Mac) i quan era jo qui n'enviava, molta gent tampoc no podia obrir o llegir els meus. Podia passar arxius del mac al PC , però no al contrari (el sistema operatiu del meu Mac era encar el 9). Vaig decidir enviar i rebre el correu des del PC, després posar-hi l'arxiu de fotografies, connectar-hi la impressora... A poc a poc el Mac es va anar convertint en una mena de magatzem de coses antigues, fins al punt que vaig desar-ne el teclat i el ratolí en un armari --allà continuen-- per tenir més espai damunt la taula i vaig connectar-ne el monitor al portàtil perquè he descobert l'avantatge de treballar amb dues pantalles. Però el G3 continua damunt la taula, en un racó. Alguna vegada l'engego per recuperar-ne arxius que necessito per a alguna tasca concreta.

Si hagués de comparar la meva relació establerta amb el Mac i amb el PC amb la relació que pot establir-se entre un home i una dona, diria que la meva relació amb el Mac era un matrimoni per amor, mentre que amb el PC ho és de conveniència. A la vida, de vegades la conveniència també fa renunciar a l'amor.