divendres, 23 de gener de 2009

Com enyoro el Mac...!

En apropar-se el vint-i-cinquè aniversari de l'aparició del Mac, Vicent Partal en fa un elogi en el seu bloc i diu que ell s'hi ha mantingut fidel al llarg del temps. Jo, en canvi, maquera durant molts anys, finalment vaig claudicar i em vaig passar al PC. No pas perquè el Mac m'hagués decebut, sinó perquè de vegades cal posar l'economia per davant dels nostres gustos. Quan vaig decidir comprar-me un portàtil, la diferència de preu va ser determinant per a fer el canvi.

De tota manera, durant alguns anys no vaig abandonar el Mac i damunt la taula els tenia tots dos --Mac i PC-- i passava d'un a l'altre segons el que hagués de fer. Però era massa complicat. No podia llegir --de vegades ni tan sols obrir-- la majoria d'arxius que rebia annexats al correu (tenia el correu en el Mac) i quan era jo qui n'enviava, molta gent tampoc no podia obrir o llegir els meus. Podia passar arxius del mac al PC , però no al contrari (el sistema operatiu del meu Mac era encar el 9). Vaig decidir enviar i rebre el correu des del PC, després posar-hi l'arxiu de fotografies, connectar-hi la impressora... A poc a poc el Mac es va anar convertint en una mena de magatzem de coses antigues, fins al punt que vaig desar-ne el teclat i el ratolí en un armari --allà continuen-- per tenir més espai damunt la taula i vaig connectar-ne el monitor al portàtil perquè he descobert l'avantatge de treballar amb dues pantalles. Però el G3 continua damunt la taula, en un racó. Alguna vegada l'engego per recuperar-ne arxius que necessito per a alguna tasca concreta.

Si hagués de comparar la meva relació establerta amb el Mac i amb el PC amb la relació que pot establir-se entre un home i una dona, diria que la meva relació amb el Mac era un matrimoni per amor, mentre que amb el PC ho és de conveniència. A la vida, de vegades la conveniència també fa renunciar a l'amor.