La glicina (Wisteria floribunda) és una planta d'origen japonès que s'ha escampat per molts països com a planta de jardí i se n'han obtingut molts varietats, amb flors de colors diferents, raïms de mides diverses i tipus de creixement variat. Una proteïna d'aquesta planta, del grup de les lectines, es fa servir en biotecnologia i medicina perquè s'uneixen a sucres de manera molt específica. Hi ha Laboratoris que venen reactius fets a partir de la lectina de la glicina.
Potser us interessarà:
- Les camèlies de Mercè Rodoreda (21.02,2010
- Donzella d'entre veles (20.04.2009)
- El jardí Mercè Rodoreda: un oasi ciutadà (23.06.2008)
2 comentaris:
La glicina per a mi es un retorn a la infància feliç i la arribada de la primavera al jardí que teniem a Granada. Com anécdota, allà a les flors de glicina en deien 'conejitos' i ens les menjavem com gotims de raïm doncs tenen un gust dolç (exceptuant alguna que portava formiga inclosa)
Montse, em sembla que la glicina és una d'aquelles plantes enfiladisses que ja no estan de moda. Si més no, és la impressió que tinc perquè gairebé sempre l'he vista en jardins de cases antigues. No sabia que les flors fossin dolces, per la flaire que desprenen és de dolçor.
Publica un comentari a l'entrada