dimecres, 7 gener de 2009

Coets i míssils

Quina diferència deu haver-hi entre coets i míssils? Em refereixo als coets que es fan servir com a armes a distància. Segons el DIEC, un míssil és una [a]rma autopropulsada dirigida cap a un fitó. Pel que fa a coet, el mateix diccionari inclou totes aquestes definicions:

1 1 m. [LC] [IQ] Embolcall cilíndric ple de substància explosiva fixat a un cap d’una tija lleugera i proveït d’una metxa, que en inflamar-se és projectat enlaire per la pressió dels gasos de compressió, llançant un doll de partícules en ignició.
1 2 [AN] coet tronador Coet molt sorollós.
2 1 m. [LC] [IQ] Enginy semblant al coet per la manera d’ésser disparat i que és usat com a projectil, per al salvament de vaixells en perill, etc.
2 2 m. [DE] Projectil tàctic autopropulsat en què l’element impulsor és constituït per una càrrega de pólvora o similar.
2 3 m. [FIA] Projectil autopropulsat emprat per a transportar a l’espai una càrrega útil, especialment satèl·lits artificials.

Quan es tracta de guerres, els mitjans de comunicació solen parlar de míssils. Tanmateix, des de fa dies, en relació a la guerra de Gaza (crec que dir-ne 'conflicte' és fer servir un eufemisme), tots els mitjans de comunicació diuen que els palestins llencen coets en territori israelià. Com que suposo que no es tracta de coets com els de Sant Joan o les Falles, m'agradaria saber quines característiques ha de tenir un projectil autopropulsat dirigit a un fitó perquè sigui un coet i no un míssil.

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Defugint la part tècnica o descriptiva dels enginys per matar molta gent d'un cop, com són els coets o els míssils, vull comentar que segons vaig escoltar d'una persona qui mereix el meu respecte, Margalida Capellà (professora de dret internacional de la UIB), que quan Israel parla de que actua en defensa pròpia, ho fa obviant que es tracta d'una lluita molt desigual entre un Estat i un poble, en aquest cas contra una ciutat anomenada Gaza. Palestina no és cap Estat (i no sé perquè). És un poble molt indefens sota la bota militar ben armada d'un altre poble que ha perdut la memòria i també el respecte per la vida de les persones, infants inclosos.

Per tant jo considero que la "Comunitat Internacional" hauria de considerar seriosament la proposta de declarar crim de guerra o contra la humanitat les accions continuades de massacre de l'Estat d'Israel contra Palestina. Bombardejar amb míssils, bombes de raïm i altres artefactes bèl·lics una població tan densament poblada com la de Gaza és un crim contra la humanitat, es miri per on es miri. I a més és probable que l'odi i impotència acumulada enfront de tal injustícia per part d'una part del món oriental i occidental es pugui traduir en altres accions de guerra que facin patir més gent innocent, sigui a Israel, sigui a Londres, o als Estats Units. La possibilitat d'un ús irracional d'artefactes amb poder atòmic destructiu pot ser qüestió de temps.

Segons Margalida Capellà, "Amb l’atac indiscriminat contra la Franja de Gaza, en només una setmana l’Estat d’Israel ha violat pràcticament tots els articles del IV Conveni de Ginebra seguretat dels seus nacionals."

Lectora corrent ha dit...

El que trobo pitjor d'aquest enfrontament és que acabem identificant un poble amb els seus governants. I em costa de creure que els governants israelians no recordin la seva pròpia història de segles de patiment i persecucions.

Al poble se l'enganya fàcilment (ho vàrem poder veure fa anys sense haver de creuar cap frontera). Els qui tenen el poder ja saben com fer-ho per fomentar l'odi contra l'enemic, tant en un bàndol com en l'altre. I que difícil deu ser avui dia ser pacifista a Palestina o a Israel!

El 2001 vaig anar a Israel a una reunió de treball. Va coincidir amb unes eleccions generals que va guanyar Ariel Sharon. Els col·legues israelians estaven molt preocupats pel futur del país en mans d'aquell home. Veien el país abocat a la guerra amb els palestins i confiaven, no amb un israelià, sinó amb Yasser Arafat per evitar una escalada armada. Malauradament, el seu pessimisme era justificat.

No entenc per què els humans no podem viure en pau. En situacions com l'actual penso en dues iniciatives de les quals vaig parlar en aquest bloc fa algun temps (http://tinyurl.com/6awlcy): israelians i palestins (també d'altres països del món àrab) units en un cas per la música (l'orquestra que dirigeix Daniel Barenboim) i en l'altre per la ciència (els tallers de química teòrica organitzats per Roald Hoffmann i pel professor de la Universitat de Barcelona Pere Alemany).