divendres, 29 de juny del 2012

El barri com a poble

Dilluns vaig assistir a un plenari del meu barri --Les Corts-- que es va fer en el Consell de Districte. Moltes vegades ens queixem de coses que no ens agraden de la nostra ciutat, però no fem més que lamentar-nos davant de persones que no hi poden fer res o, com a molt, enviem una carta a un diari. Si la queixa no arriba a qui té potestat per esmenar allò que està malament --o que creiem que està malament-- de poc serviran les nostres queixes.

La plaça Comas, amb la seu del Consell de Districte, a la primavera

El fet de viure en una gran ciutat fa que aparentment tot sigui anònim i que la veu de la ciutadania no s'escolti, llevat que es produeixi un moviment veïnal que actuï en massa i, si pot ser, organitzant grans manifestacions o tallant carrers i avingudes. La ciutat, però, està feta de districtes i cada districte està fet de barris, i cada barri pot ser com un poble. Un poble més o menys gran, però on és fàcil connectar amb els nostres representants i on les queixes i suggeriments del veïnat poden ser atesos.

Jo havia anat a algun Plenari del districte, però dilluns va ser el primer cop que vaig anar a un del barri. Hi havia veïns i veïnes de diverses zones, algunes que em quedaven properes, d'altres no tant. És interessant escoltar les queixes, preguntes i suggeriments que la gent fa al regidor i l'equip de Govern. Et permet conèixer millor el barri on vius i els problemes que té, més enllà dels carrers i places pels quals et mous habitualment. Un dels temes de què van parlar uns quants veïns va ser de la Colònia Castells, el grupet de cases baixetes, però en molt mal estat, que van començar-se a enderrocar fa alguns anys, al mateix temps que els veïns eren reallotjats en pisos nous, molt més còmodes. Entre les persones que encara hi queden, n'hi ha que temen que la crisi impedirà continuar el projecte i que es quedaran en un lloc on ara hi ha espais buits, els que ocupaven les cases enderrocades, que pot anar degradant-se amb el temps i esdevenir nius de porqueria. El regidor els ha tranquil·litzat --o si més no ho ha intentat-- dient-los que, malgrat la crisi, el projecte avança tal com estava previst. (No sé si han d'enderrocar tot el conjunt de casetes de la Colònia Castells. Estaria bé que alguna quedés com a testimoni del que havia estat. Encara que no tinguin cap valor arquitectònic, formen part de la història de Les Corts.)

De queixes, n'hi ha de tota mena: que una estàtua en uns jardins de la Diagonal és molt lletja, com també ho són les fonts (no per beure, sinó com a guarniment) que van posar a Carles III quan van cobrir la ronda del Mig; que els pipicans no serveixen per a res perquè els gossos estan sempre fora i no n'hi cap dins; que si, quan les plantes que posen en jardineres davant del Consell de Districte són maques se les enduu la gent i si són lletges --o menys maques-- les destrossa la mainada que juga a pilota a la plaça Comas; que els vigilants de les zones verdes i blaves haurien de vigilar també altres coses, fent d'element dissuasiu contra la manca de civisme; que la font de la plaça Valdívia mai no té aigua; que, com que hi ha molta gent incívica a l'hora de llençar les escombraries, perquè no s'agrupen els contenidors normals de la brossa amb els de reciclatge; que han deixat el Centre Cívic del carrer Masferrer només per als joves i els vells ara han d'anar a altres llocs...

Vaig aprofitar per fer jo també algunes queixes i suggeriments. Un d'ells ja el vaig fer en un plenari del districte: que posin un cartell a la sortida del metro de Les Corts indicant per on es va al Camp Nou. Hi ha indicadors que senyalen per on es va a al mercat o al Consell de Districte i en canvi, no hi ha cap senyal que indiqui en quina direcció es troba el Camp Nou. Fa uns mesos vaig fer el suggeriment per escrit, a través del web de l'Ajuntament, i em van respondre que en el seu dia s'havia considerat la possibilitat de posar-hi el cartell, però es va desestimar perquè no creien que fos necessari. A qui va prendre aquesta decisió li recomanaria que passés un matí d'estiu (o d'un cap de setmana durant tot l'any) a costat de la sortida del metro i comptés les persones que, en sortir al carrer miren a un costat i l'altre i acaben desplegant un mapa o preguntat a algú per on es va al Camp Nou. Jo me n'he trobat moltíssimes. En canvi mai ningú no m'ha preguntat per on es va al Consell de Districte o al Mercat. He de dir que el regidor m'ha comunicat que el cartell ja està encarregat.

Un altre suggeriment que he fet és que es posin plaques a costat dels escocells dels arbres que informin de quina espècie es tracta. No és res nou, es tractaria de reprendre la campanya "Els arbres tenen nom", que va iniciar l'Ajuntament el 1999. Ja sé que, en temps de crisi, això pot semblar una despesa inútil. Però es podria demanar la col·laboració d'empreses o entitats bancàries situades en el barri, dient-los que en la placa hi figuraria el seu nom. El regidor diu que ho estudiaran.

He de dir que la mitjana d'edat de la gent que vam assistir al Plenari devia superar la seixantena. Crec que es bo que la gent gran s'interessi pel barri on viu, però m'hi hauria agradat veure-hi gent més jove. Al cap i a la fi a la llarga són els qui trauran més profit de les millores que es puguin fer al barri.

Potser us interessarà:
- La meva veïna australiana (aquest bloc, 02.06.2012) Sobre la grevíl·lea, arbre que creix en el carrer Les Corts.
- Senyalització adient (aquest bloc, 17.01.2012) Sobre la resposta que vaig rebre a la meva petició d'un cartell indicador per anar al Camp Nou.
- L'arbre de la llana de l'Institut Dexeus (aquest bloc, 19.08.2010)
- Els arbres, ja no tenen nom? (aquest bloc, 04.06.2008)
- Les cotorres i els arbres de l'amor (aquest bloc,31.03.2008)

Foto: M. Piqueras, 22.03.2008

6 comentaris:

Quim ha dit...

Gràcies per la crònica,

Jo no he pogut anar a les últimes, però sempre que hi vaig acabo molt decepcionat.

S'ha de dir que els canals de participació cada cop són menys i cada cop són menys efectius, motiu que fa que crec que la gent jove no li motivi gens anar-hi. Ep! que sigui desmotivador no vol dir que s'hagi de lluitar pq la gent jove hi vagi

Anònim ha dit...

DES DE LA REPUBLICA INDEPENDENT D'HORTA,SALUTACIONS;
CAL ANAR AL DISTRICTE,MALGRAT LES EMPRENYADES,D'AIXO A HORTA AN SABEM UN NIU,I MARCAR TERRITPRI.QUE ELS POLITICS,ACOSTUMAN A TENIR UN EXTRANY CONCEPTA DE LA DICRIMINACIO POSITIVA....L'ULL DEL AMO.......
JUGANT AMB BARCELONA

Clidice ha dit...

La participació ciutadana fa anys que s'ha desactivat, per evitar crítiques hem fet ciutadans que no s'interessen pel seu entorn, més enllà del que els convé a nivell personal. Això comporta una puja brutal del nivell d'incivisme. Però, és clar, és tan còmode tenir la gent queixant-se i prou! Ho estem pagant car, en barris i en pobles. I costa molt fer comprendre als representants públics de la importància cabdal que té que els ciutadans tinguin accés als seus gestors i que els seus suggeriments siguin, no només escoltats, sinó demanats.

(És clar que jo em passo el dia donant-me cops de cap a les parets com a regidora de Participació Ciutadana)

Mercè Piqueras ha dit...

Quim, cal no desanimar-se i insistir.

Benvolgut anònim d'horta: no tens nom?

Clídice, potser molta gent no hi participa (si més no a Barcelona) perquè no coneix els canals per fer-ho. Jo he estat en consells dins del districte --sense dedicar-me a la política-- des de fa anys, però hi vaig anar a parar gairebé per casualitat. I havia assistit a alguna reunió plenària del districte, però no sabia que també es feien les de barri. Me'n vaig assabentar perquè a l'escala van posar un cartell anunciant-ho. Seria bo que la gent hi participés més i que expressessin allà les seves queixes i suggeriments, a més d'assabentar-se dels projectes que hi ha en el barri.

Júlia ha dit...

He viscut tota mena de coses al barri però en general la gent es mou per queixar-se però no pas a l'hora de fer quelcom que porti feina. A nivell petit es donen els mateixos vicis que a grans nivells de la política. Hi ha moltes coses que es podrien fer si existís més interès per part 'del poble' i la gent no es bellugués tan sols quan té un problema a la porta de casa.

Mercè Piqueras ha dit...

Júlia, moltes vegades no es tracta de fer feina, sinó de dialogar amb qui pot fer les coses. I és cert que hi ha molta gent que encara que sabés com participar no ho faria. Però també ho és que hi ha qui no participa perquè no sap com fer-ho.