dissabte, 24 de març del 2012

He vist arribar la primavera

Enguany he vist l'arribada sobtada de la primavera. Ha estat lluny de casa, però, i en realitat, més que l'arribada de la primavera semblava la de l'estiu. En aquesta època de l'any, a Massachusetts sol fer encara fred, amb temperatures semblants --o fins i tot més fredes-- que les del nostre hivern mediterrani. Dimecres vaig a arribar a Amherst, ciutat universitària a unes dues hores de cotxe de Boston, en una regió de la vall del riu Connecticut que anomenen Pioneer Valley. El dia era calorós i lluïa un sol esplendorós. L'endemà, dijous, vaig fer aquesta foto en el campus de la Universitat de Massachusetts:


Dijous els termòmetres van fregar els 30 graus Celsius, una temperatura que ha trencat tots els rècords anteriors; supera en uns deu graus les temperatures més altes del més de març de què es té constància a Amherst. Els meus jerseis de coll alt, els mitjons i el barret de llana, els guants, i la resta de roba d'hivern que omplia la maleta (fins i tot escalfadors per a les cames!) van quedar arraconats en un calaix d'hotel. Potser aquesta calor ha accelerat la floració perquè ahir, els dos arbres de flor blanca de la foto anterior es veien així:


D'un dia per l'altre es veuen obrir-se flors, aparèixer fulles. I ocells molt variats revolotegen per tot, a l'estany del campus, dotzenes d'ànecs escandalosos sembla que també celebrin la primavera, i esquirols i chipmunks (els esquirols amb ratlles de Nord-Amèrica) corren amunt i avall i s'enfilen pels arbres.

Actualització 25.03.2012
La primavera devia adonar-se que això no és la Mediterrània i que estava fent una arribada extemporània. Ahir ja van baixar les temperatures, tot i que no ho vaig notar perquè em vaig passar el dia en l'edifici on es feia el simposi. Aquest matí ja he començat a posar-me roba d'hivern: la parka, les botes, el xal de llana. Potser quan surti d'aquí a un parell d'hores agafi també els guants. Quin contrast! Això és el Massachusetts que jo coneixia...

6 comentaris:

fra miquel ha dit...

Ara ja fa uns quants anys vaig anar amb uns amics a Dinamarca. Era setmana santa. La tornada la varem fer en un dia, en cotxe. També vam veure l'esclat de la primavera al llarg del camí.
A Dinamarca els arbres encara tenien els borrons tancats i a mida que baixàvem veiem com, primer es veien inflats amb una mica de verd, després el paisatge es començava a veure verd clar i ja al sud de França tot florit :o)
petó

Mercè Piqueras ha dit...

Fra Miquel, però és que aquests són el mateixos arbrets amb un dia de diferència!

Marta ha dit...

Quin canvi en un dia! És sorprenent!
Hauràs de proveir-te de roba lleugera!
Això del canvi climàtic, afecta arreu.
Que t'ho passis bé, quina enveja!

Mercè Piqueras ha dit...

Marta, com he escrit en l'actualització, avui ja fa una dia típic d'aquestes terres, com si fos l'hivern de Barcelona. Però els arbres ja no es fan enrere i avui encara n'he vist més de florits i alguns que eren completament pelats dimecres, ja tenen fulles noves.

amay ha dit...

Carai! Que bonic tot plegat!
Per altra banda, m'agradaria molt anar un dia a Massachusetts, sobretot després que en Mas ha dit que en un futur Estats Units Europeus, Catalunya seria com Massachusetts! Hihi...

Mercè Piqueras ha dit...

Anna, Mas és força optimista. Catalunya és molt lluny de ser el Massachusetts d'Europa. L'MIT, Harvard, i tantes altres universitats i centres de recerca no es fan quatre dies. Als voltants d'Ahmerst (un poble) hi ha una universitat i quatre colleges. I a Boston i es voltants, hi ha pel cap baix 25 universitats.
Per cert, avui, que ja sóc a Boston, he passat un fred horrible, més que els dies més freds de Barcelona. Quin canvi en tan pocs dies! Però els arbres estan preciosos amb tantes flors.