dissabte, 31 de març del 2012

Els aneguets de Boston

En el parc central de Boston --Boston Common-- hi ha una escultura de bronze que representa una femella d'ànec collverd seguida pels seus vuit aneguets. És un lloc on sempre s'atura la mainada que passeja pel parc; els nens i nenes més petitons fins i tot intenten asseure's damunt dels ànecs.

L'anega i els seus aneguets de Boston Common

L'anegueta i els seus aneguets de Boston Commons són personatges d'un conte infantil publicat el 1941 (Make Way for Ducklings, de Robert MacCloskey), que és molt popular als Estats Units. Comença quan una parella d'ànecs (el senyor i la señora Collverd) van volant en cerca d'un lloc on fer el seu niu i no acaben de trobar un lloc adient. Quan sobrevolen Boston, decideixen aturar-se per descansar. Ho fan en el parc, on, a l'estany, veuen un ànec enorme que empeny una barca (en realitat és un ànec de fusta que decora la part posterior d'una barca per passejar la gent). La gent que va damunt la barca els tiren menjar. Quan estaven decidits a quedar-se en el parc, pensant que tindran el menjar assegurat, uns vailets que van en bicicleta són a punt d'atropellar-los. No els sembla un lloc segur per als aneguets que puguin tenir algun dia i van buscant per la ciutat un altre indret millor per fer el niu.

Trien un racó en una petita illa enmig del riu Charles; sembla un lloc més segur i tenen tota l'aigua que volen. Un dia van nedant fins a un parc que hi ha a la riba del riu i hi troben un policia --Michael-- que els dona cacauets. A partir d'aleshores van cada dia a veure'l fins que la senyora Collverd pon vuit ous i ha de quedar-se al niu per covar-los.

L'aneguet Nack
Després d'algunes setmanes, els aneguets surten de l'ou. Són Jack, Kack, Lack, Mack, Nack, Ouack, Pack i Quack. El pare se'n va a explorar el riu i acorden amb l'ànega que es trobaran al parc al cap d'una setmana. Mentrestant la mare ensenya als aneguets com han de comportar-se, com han d'anar en fila al darrere d'ella i com han d'evitar creuar els carrers quan passin cotxes. Arriba el dia que han de fer cap al parc, però la circulació és molt intensa i els aneguets i la mateixa senyora Collverd no saben com fer-ho per creuar els carrers de la ciutat. Tenen sort que el policia Michael els veu i atura la riuada de cotxes perquè puguin travessar. Després Michael va a telefonar a la caserna de la policia perquè enviïn un cotxe patrulla al centre de la ciutat per protegir la família d'ànecs quan hagi de creuar els carrers que van cap al parc.

Pel camí es creuen amb moltes persones que queden meravellades en veure la senyora Collverd seguida dels seus vuit aneguets pels carrers de la ciutat. Finalment arriben al parc, on troben el pare. A l'estany del parc hi ha una petita illa i als aneguets els agrada tant, que la família Collverd decideix quedar-s'hi a viure.

Com a homenatge a l'autor d'aquests personatges de conte tan estimats per la mainada, el 1987 va instal·lar en aquest parc de Boston l'escultura de l'ànega i els seus aneguets, que té una rèplica a Moscou. N'és l'autora l'escultora Nancy Schön

L'estany de Boston Common era buit quan vaig veure'l fa uns dies. Em van dir que a l'abril tornarien a omplir-lo. Així és com el vaig veure:

Estany de Boston Common a les 7 del matí
Fotos: M. Piqueras, març 2012

2 comentaris:

merike ha dit...

Una història meravellosa!
Has visitat MIT Chapel by Eero Saarinen ?

Mercè Piqueras ha dit...

Merike, el vaig veure per fora, però no en aquest viatge. Aquest cop no vaig tenir temps de passar a Cambridge, em vaig quedar a l'altre costat del riu.