El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 3 de març de 2012

La gastronomia en el cinema

A través d'una amiga de Facebook vaig veure un article d'un bloc d'El País en què Mikel Lopez Iturriaga tracta sobre la cuina al cinema. L'autor ha triat deu àpats inoblidables del cinema que classifica en aquest ordre (les pel·lícules on surten, i els títols, com surten a la llista): Ratatouille, La quimera del oro, Como agua para chocolate, American pie, La leyenda del indomable, El sentido de la vida, Mujeres al borde de un ataque de nervios, Pulp fiction, Quien mató a Baby Jane i Sospecha.

És fàcil recordar alguns d'aquests àpats, perquè són bastant fastigosos o truculents i impacten  fàcilment en el públic. Però posats a buscar àpats recargolats, jo hi hauria posat els de La gran bouffe (la vaig veure en sessió matinal i a l'hora de dinar tot em feia fàstic; em sentia com si jo hagués participat en aquelles orgies gastronòmiques) o Delicatessen.

Però m'agrada més recordar escenes d'àpats o escenes culinàries amables o divertides. Algunes de les que recordo amb més simpatia:
  • Les noies i nois anglesos de pare paquistanès (o indi, no n'estic segura) que ventilen la casa després de menjar ous amb bacon perquè el pare no en noti l'olor (East meets West).
  • Reina i Golfo compartint un pla d'espaguetis que els ha regalat el cuiner d'un restaurant italià i com un espagueti fa que acabin juntant els musells en un petó caní (La dama i el vagabundo).
  • Els sopar familiars, de vius colors, de Tortilla Soup.
  • La divertida escena de l'hamburgueseria (a Katz, famós deli de Nova York, segons m'aclareix Joan U.) en què Sally fingeix un orgasme i una senyora d'una altra taula vol que li serveixin el mateix que ha pres la noia (Cuando Harry encontró a Sally).
 
  • El sopar que preparen els homes mentre les dones es relaxen en el club esportiu i després comparteixen plegats en un film canadenc que tinc entre els meus preferits en El declivi de l'imperi americà.

  • El sopar de cap d'any que Peter ofereix al seus amics de joventut amb un motiu molt especial (Los amigos de Peter).
  • L'escena en què la dona del germà gran aboca tot el menjar per terra quan el seu marit i els seus sis cunyats es posen a menjar com uns porcs (Siete novias para siete hermanos).
  • Moltes escenes al voltant d'una taula en els films de Woody Allen, a casa o en restaurants. Encara que no siguin al voltant d'una taula, però relacionades amb la cuina o l'alimentació, l'escena d'Annie Hall en què han de bullir unes llagostes que encara belluguen i aquell altre film en què, per poder fer un túnel per arribar a un local on volen cometre un gran robatori, munten un negoci de pastes (o gofres, pancakes o alguna llaminadura semblant) i aviat es fa molt popular.
Segurament que si rebusqués en la  memòria me'n sortirien moltes més. De fet mentre vaig escrivint em vénen al cap El festín de Babette, Notting Hill (un sopar amb amics que queden bocabadats en saber què guanya la parella del seu amic --actriu-- en cada film), Amelie...

Actualització (03.03.2012 al vespre):
Alguns altres films que contenen escenes divertides o amables o que fan somriure relacionades amb la gastronomia o que passen en un restaurant o al voltant d'una taula:
  • Comer, beber, amar (me l'indica Fra Miquel), producció xinesa que se'm va passar en el seu moment. He llegit que Tortilla Soup n'és una versió occidental.
  • Bagdad Café. Divertida narració d'una amistat entre dues dones sorgida en un restaurant-bar de carretera en un d'aquells llocs que en anglès diuen "in the middle of nowhere" (és en un desert a Califòrnia, tot i que sigui una pel·lícula alemanya).
  • Tapas, el film amb què José Corbacho va estrenar-se com a director. Un petit bar-restaurant de barri, com se'n poden veure molts a l'Hospitalet de Llobregat i amb un cuiner xinès molt hàbil preparant tapes.
  • El gran restaurante, film francès per al lluïment de Louis de Funès, maître d'un famós restaurant que dirigeix amb disciplina militar, com si fos una caserna.
  • Hello Dolly, amb l'escena del restaurant on l'orquestra i Louis Amstrong reben Dolly (Barbra Streisand) amb la cançó que dóna títol al film.
  • Un americano a Roma (no sé quin nom va tenir aquí, si és que es va projectar), amb una escena famosa d'Alberto sordi endrapant un gran plat de macarrons.
  • I soliti ignoti (tampoc sé el nom que va tenir aquí; la Wikipèdia diu Los desconocidos de siempre, però no me sona de res), amb un selecte repartiment del cinema italià: Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Totò, Renato Salvatori, Claudia Cardinale, Carla Gravina...). Història d'un robatori per uns lladres de pacotilla, que decideixen esfondrar una paret per arribar al lloc on hi ha una caixa forta, però s'equivoquen i van a parar a una cuina i es conformen amb la pasta i els cigrons que hi troben cuinats.
I moltes més pel·lícules, on la cuina, la alimentació i els àpats són presents. Si el cinema és en part un reflex de la societat, és lògic que reflecteixi també allò que es fa en societat.

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

També "Comer, beber, amar" gira al voltant d'un cuiner i el menjar.
Petó

Mercè Piqueras ha dit...

No vaig veure-la, però crec que "Tortilla Soup" és una versió occidental d'aquest film.

Joan U ha dit...

Mercè, a mi també m'agrada molt la seqüència de l'orgasme de "Cuando Harry encontró a Sally". No és del tot exacte dir que està rodada a una hamburgueseria, en realitat es va rodar al Katz's, un dels "delis" més famosos de Nova York (http://katzsdelicatessen.com/). Els delis (diminutiu de delicatessen) són el que aquí anomeríem xarcuteries. S'hi mengen sandvitxos boníssims de pastrami, corned beef i altres carns. Un altre dels més coneguts és el Carnegie Deli, a la setena avinguda entre els carrers 54 i 55, prop de Broadway.

Tant Katz com Carnegie son delis jueus, però no sé si tots els delis ho són.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies per l'aclariment Joan. Ho corregiré quan tingui un moment.