Holanda i els Països Baixos

Aquests dies sóc a Leiden per assistir a unes reunions de periodisme científic. Leiden es troba a l'Holanda del Sud, que no vol dir que sigui al sud del país que té per capital Amsterdam. I és que amb aquest estat europeu se sol cometre el mateix error que es fa amb el Regne Unit, que es pren la part pel tot. Així, de la mateixa manera que els anglesos només són una part de la ciutadania del Regne Unit, els holandesos també són només una part de la ciutadania d'un estat que en català s'anomena Països Baixos (Nederlands, en la seva llengua, el neerlandès).

La primera cosa que es veu en sortir de l'estació de Leiden

A Leiden, hi havia estat fel 2003, però només unes hores, quan vaig passar una setmana a Amsterdam. Ara tinc l'oportunitat d'estar-m'hi uns dies, però no tindré molt de temps lliure per visitar tot el que voldria. De tota manera, i encara que només sigui per tenir-ne una visió superficial --i en molts casos nocturna, quan s'han acabat les activitats que m'han dut a aquesta ciutat-- val la pena passejar pels seus carrers i gaudir de la tranquil·litat d'aquesta ciutat que no arriba als 120.000 habitants i és plena de monuments i detalls que et fan aturar a cada moment per fixar-te millor en algun detall o per fer-hi una foto. I té dotze museus!

Si Amsterdam és, com se sol dir, la Venècia del nord, Leiden deu ser com Chioggia (un poble prop de la Venècia "del sud", que també és ple de canals). De camí i de tornada dels llocs on he estat avui he travessat diversos canals i he caminat al seu costat. Tot passejant m'ha cridat l'atenció les claus que hi ha per molts llocs (no tantes com bicicletes, però). No claus de debò, per obrir les portes, ni aquelles que van posar-se de moda a Itàlia en els ponts, sinó claus gravades en pedra o en ferro. I és que formen part de l'escut i de la bandera de la ciutat. Són les claus de Sant Pere, que és el patró de Leiden.

He passat prop del molí històric que vaig visitar el 2003. La vista que oferia avui era aquesta:

Només he vist el sol al matí, camí del Festival De Verleiding. En sortir ja s'havia post, però la ciutat tenia un color molt bonic:

D'allà hem anat a sopar una mica (a les set del vespre, com les gallines) i en tornar a l'hotel ja era de nit, però lluïa una lluna que, si no és plena,deu estar a punt de ser-ho.

La Lluna sobre Leiden

Fotos: M. Piqueras, març 2012