El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 28 de març de 2012

París val ben bé una vaga

París: Notre-Dame i el Sena (M. Piqueras, març 2003)

 Aquest matí, el grupet de Barcelona que som encara a Massachusetts després d'assistir al simposi d'homenatge a Lynn Margulis hem rebut un correu electrònic o un sms d'Air France per avisar-nos que el vol final de tornada a Barcelona (París-Barcelona) ha estat cancel·lat a causa de la vaga general anunciada a Espanya per al dia 29. Hem anat a l'aeroport de Boston i, al cap d'unes hores, en sortíem amb el nou tiquet del vol París-Barcelona. En comptes de volar dijous a primera hora del matí ho farem divendres a mitja tarda. Això vol dir afegir un dia i mig al viatge de tornada.

Passar una dia i mig a París sempre és agradable, però preferiria triar jo la data, en comptes d'haver-m'hi de quedar perquè no queda més remei. Per altra banda, aquesta suspensió de vols em sembla que és donar per descomptat que tothom farà vaga. Potser el personal d'Aena, el de les empreses de neteja de l'aeroport, els taxistes, els conductors d'autobús o del tren... avisen per endavant si aniran a treballar o no? I si han decidit no anar-hi, deu ser perquè, com Air France, poden pensar que algun engranatge dels que qualsevol dia laborable fan rodar el seu treball es trencarà aquest dijous? El conductor d'autobús creu que no podrà arribar fins a la cotxera on ha de començar el seu treball? El personal de neteja de l'aeroport i els qui descarreguen els avions o els guien per la pista creuen que no hi haurà autobús per arribar-hi? El taxista creu que algun piquet pot impedir-li de fer el treball de manera normal?

Cada cop que hi ha vaga i donen les xifres de gent que l'ha feta, em pregunto quantes persones han deixat de treballar a partir d'una decisió pròpia i no perquè altres han decidit per ells o elles. Jo no tinc aquest problema; i com jo moltes persones que treballem com a freelancers. Que facis una feina dimecres, dijous o el cap de setmana és indiferent per als altres, sempre que la tinguis llesta en la data adequada. A més, no m'agrada que altres decideixin per mi.

Aquest vegada, veuré el retard del viatge com el got ple. I procuraré aprofitar el gairebé dia i mig que he de passar a París. Que París val ben bé una vaga!

4 comentaris:

Miquel ha dit...

París ....és massa ¡¡¡ Salut

fra miquel ha dit...

Millor veure-ho pel costat bo.
Que gaudeixis de la teva estada imprevista a Paris...
petó

jomateixa ha dit...

suposo que això també augmentarà el cost de l'estada...
Bé sort que t'ho agafes amb filosofia i aprofitant el temps.

Mercè Piqueras ha dit...

Com que era impossible volar a Barcelona abans de divendres a la tarda, vaig fer això, agafar-ho pel costat bo. Però no és el mateix arribar a París en un vol de menys de dues hores des de Barcelona, que fer-ho en un vol nocturn --una nit curtíssima i molt incòmoda-- i amb l'efecte del trastorn horari. Quan el cos comença a acostumar-se, ja gairebé ha passat el dia i mig. I com que la cancel·lació del vol original era per una causa extraordinària aliena a la companyia, cadascú s'ha de pagar les despeses que el retard li generi.