El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 21 d’octubre de 2011

Un record per a Euskadi


El 20 d'octubre de 2011 és un dia per recordar. Confiem que aquesta vegada sigui de debò i que ETA hagi passat a ser part de la història. El 29 d'abril de 2011 un cor de tres-centes veus blanques cantava per la Pau a Donostia i va interpretar la cançó Txoria txori, de Mikel Laboa (1934-2008):



I la versió del propi Mikel Laboa:



No sé si la traducció de la lletra serà molt fidel, però és la que he trobat:

Si li hagués tallat les ales,
hauria estat meu,
no hauria escapat.

Però així, hauria deixat de ser un ocell.

I jo...
allò que estimava era un ocell.

Als pobles, com as ocells, hi ha qui els vol tallar les ales perquè no escapin i deixin de ser el que són. L'autodeterminació hauria de ser un dret inalienable de tots els pobles del món.

5 comentaris:

Miquel ha dit...

i les armes ?...i el record als morts ?...Ancara falta molt....molt
Salut

Lectora corrent ha dit...

És cert, encara falta molt, però la declaració d'ahir d'ETA obre les portes a l'esperança.

Fina ha dit...

I els polítics catalans s'ho miren, i alguns volen fer creure als seus ciutadans que Catalunya,gràcies a ells, aconseguirà molt, i per molt volen dir el mateix concert econòmic que ja fa anys van aconseguir els bascos,això sí sense violència, que ja és molt.I a continuació el poble català veurà com el poble basc aconseguirà ser lliure i nosaltres no, però sense violència que és molt.

Aconseguirem ,sense violència,ser lliures abans o al mateix moment que ho seran els bascos?.Tindran els espanyols, amb el País Basc i Catalunya, la mateixa mentalitat oberta i el mateix esperit democràtic que ha demostrat tenir Anglaterra?.

Lectora corrent ha dit...

No entenc l'obsessió dels estats per impedir que els pobles que ho vulguin siguin independents. És com quan un home o una dona volen impedir que la parella es dissolgui quan l'altre decideix que ja no vol continuar la relació.

fra miquel ha dit...

La meva filla em preguntava si la data aquesta i el que representa s'estudiaria a l'assignatura d'història d'aquí 50 anys...
Ja li vaig dir que no passaria tant temps per què sortís als llibres d'història.
I és que ella va néixer un 20 d'octubre ;o)

Esperem que si, que aquest cop aquest gest sigui el principi del final d'ETA
En el cas de Catalunya i Euskadi hi ha una raó molt clara per no voler, des de l'estat, que s'independitzin... l'econòmic
petons