El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 13 d’octubre de 2011

El cafè, "solo"?

Llegeixo a infoMigjorn, l'article de Miquel Riera que es va publicar a El Punt/Avui del 3 d'agost, titulat "Un cafè i prou", en què l'autor parla del costum que s'ha anat estenent entre els cambrers de preguntar, a qui demana un cafè, si el vols "sol". És un costum que va començar al centre de la península i que a poc a poc ha anat estenent-se.

El comentari de Riera m'ha recordat la manera com el meu pare --molt cafeter ell-- reaccionava davant la pregunta dels cambrers que cada cop que demanava un cafè li replicaven amb la pregunta "¿solo?". He de dir que el meu pare era un manxec que vivia a Barcelona des d'abans de la guerra i no acostumava a parlar català, tot i que l'havia après quan, encara en el seu poble manxec, feia viatges "al Reino" --així anomenaven el País Valencià-- per anar a buscar-hi taronges. Malgrat que només parlés català més que amb persones que no entenien el castellà, com ara la meva àvia materna, que era del Prat de Llobregat --sí, sí, hi havia persones catalanes que no sabien parlar en castellà!--, el meu pare era dels qui pensen que no se es de donde se nace, sino de donde se pace. S'estimava la seva terra i el 1997 va voler fer-hi un últim viatge, per acomiadar-se'n, però en el fons era més català que manxec.

En la dècada de 1970 el meu pare viatjava sovint a Madrid per feina i allà va ser on per primera vegada, en demanar un cafè en un bar, un cambrer va preguntar-li si el volia solo. Segons explicava el meu pare, la conversa va anar si fa no fa així:
--¿Qué desea?
--Un café.
--¿Solo?
Sorpresa del meu pare, que va respondre:
--No, con azúcar.
--¿Pero lo quiere solo?
El meu pare es comença a mosquejar:
--No, ya le he dicho que con azúcar.
El cambrer, amb to irritable:
--Pero el café, ¿lo quiere solo o con leche?
El meu pare, també una mica irritat:
--Si lo quisiera con leche, le habría pedido un "café con leche", no "un café".

El meu pare era bastant tossut i mai no va acostumar-se a demanar el café "solo", durant els anys que va continuar els seus viatges a Madrid. O sigui que, converses semblants a aquella primera devien ser freqüents cada cop que volia prendre un cafè. Deia que en alguna ocasió, els mateixos cambrers li havien dit: "Se nota que es usted catalán." (Sobre això, ell tenia un acudit, però ara no ve al cas.)

Jo no sóc de prendre cafè --sóc de te--, però un cop que tenia molta son i havia de participar en una reunió a Madrid, en baixar del Pont aeri a Barajas, vaig anar a prendre un cafè al primer bar que vaig trobar. Quan el cambrer em va preguntar "¿solo?", vaig recordar-me del meu pare. Com que no havia esmorzat, vaig dir-li "No, también un croissant.

Il·lustració: tassa de cafè, de dailyclipart

6 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada molt la teva resposta:

No, también un croissant.

Zas!

Un estiu vaig estar treballant en una cafeteria i segurament també vaig fer la pregunteta odiosa. No ho recordo...

Raquel

fra miquel ha dit...

Molt bona Mercè.
Jo també sóc dels que demano cafè. Si em pregunten si el vull sol acostumo a dir que si, però potser començaré a fer com el teu pare ;o)No sé d'on deu venir aquesta cosa de preguntar si el vols sol!...
Una abraçada

fra miquel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lectora corrent ha dit...

Eugeni S. Reig, administrador d'infoMigjorn, m'ha explicat un fet divertit que va passar fa temps a Benissa. Diu: "Un client va anar a la barra d'un bar i va demanar un café sol. Va insistir-hi: 'però sol, ¿eh?' El cambrer, en lloc de la típica infusió de café, li va posar el café mòlt dins la tassa. Només la polseta i prou. Tothom es va badar de riure."

Aquell cambrer era justament el contrari dels d'avui dia, que repliquen gairebé automàticament amb el "sol?".

Fina ha dit...

A Bali el cafè te'l poden servir amb clau, gingebre o alcohols naturals que et fan veure les estrelles.He de dir que els dos primers són molt bons.

També tenen un cafè, que segons ells és el millor del món i el més preuat de Bali ,pel seu sabor i la seva intensitat, s'anomena: "cafè Luwak".No t'explico de quina manera aconsegueixen aquest exquisit cafè perquè ja hi ha internet per assabentar-se'n.:-)

http://www.tourguide-bali.com/informacion/kopi-luwak-%E2%80%93-cafe-luwak

Enriu-te dels espanyols i el seu "cafè solo".Amb melindros, o sense.:-)

Salutacions.

Lectora corrent ha dit...

Fina, estaria bé que quan el cambrer o cambrera pregunti "sol?", se li respongui: "amb què podria ser?, gingebre, clau, creosota...?