El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

El Nobel post mortem, però no pòstum

Ralph M. Steinman
Ja és mala sort, morir-se tres dies abans que et concedeixin el premi Nobel! És el que ha passat a un dels guardonats enguany amb el premi Nobel de fisiologia o medicina. Una meitat del premi es dividirà entre Bruce Beutler i Jules A. Hoffmann, "per les seves descobertes en relació a l'activació de la immunitat adquirida". L'altra meitat correspon a Ralph M. Steinman "per la seva descoberta de les cèl·lules dendrítiques i el seu paper en la immunitat adaptativa". Malauradament, Steinman, que patia càncer de pàncrees, va morir el proppassat 30 de setembre, sense poder gaudir de la glòria del Nobel.

Amb la mort de Steinman (1943-2011) s'ha produït un cas insòlit en la història d'aquests premis, que, segons els seus estatuts, no poden concedir-se a persones que ja hagin mort, és a dir, no són premis pòstums. No obstant això, si una persona a qui s'ha concedit el premi mor abans que se'n faci el lliurament, manté el premi. En el cas de Steinman, l'anunci del premi s'ha fet a les 11.30 del matí i tres hores més tard el rector de a Universitat Rockefeller, on treballava Steinman, ha anunciat a l'Assemblea del premi la mort de l'investigador guardonat.

La Fundació Nobel ha decidit mantenir el premi a Steinman perquè, atès que el jurat en desconeixia la mort, no pot considerar-se que sigui un honor a una persona ja morta. El cas recorda més aviat el que passa quan una persona premiada mor abans del lliurament dels premis, que es fa el mes de desembre.

Segons el diari The Telegraph, Steinman va sobreviure la seva malaltia durant quatre anys gràcies a un tipus d'immunoteràpia que ell mateix va dissenyar-se. I segons la Wikipèdia, la filla de Steinman hauria explicat als mitjans que el seu pare --que sabia que estava proposat per al Nobel-- havia fet broma sobre la malaltia, dient que havia de resistir fins al dia que es concedissin els premis, perquè, si t'has mort, ja no te'l donen.

Potser us interessarà:
- Atenció "al ciutadà" i el meu colze" (aquesta bloc, 24.02.2011). Sobre la meva ferida infectada i la resposta immunitària del cos a l'atac dels microbis patògens.
-Web dels premis Nobel, amb tota la informació sobre els premis i els investigadors guardonats.

3 comentaris:

Alegria De La Huerta ha dit...

Sembla que fins i tot ni la seva universitat ho sabia.

Em sap greu que els grans titulars i les grans notícies siguin sobre la peculiaritat del premi post mortem i no per la recerca que han desenvolupat els tres premiats en el camp de la immunologia. M'agradaria saber-ne més.

Lectora corrent ha dit...

Anit m'hauria agradat escriure alguna cosa sobre la contribució a la medicina dels guardonats de 2011, però tenia feina per fer i em vaig quedar amb l'anècdota. Per això vaig posar un enllaç a una entrada del bloc on parlava de la immunitat. I ho sento, però crec que avui tampoc podré escriure res sobre aquest tema.

Alegria De La Huerta ha dit...

Mercè, no ho deia pas per tu... sinó pels mitjans de comunicació.