El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 28 d’octubre de 2011

Aparcament reservat

En la zona verda de la comunitat que hi ha darrere de casa hi ha un pas per a vehicles que només és perquè carreguin i descarreguin. Com que molts ho havien pres com un pàrquing gratuït, els veïns van prendre mesures per evitar-ho: hi han posat uns testos molt grans, rodons, perquè la calçada útil quedi reduïda i només hi pugui circular un cotxe. Hi havia el problema de girar, però, si el vehicle que vingui és molt gran --per exemple, un camió de mudances-- i han deixat una part sense els testos però amb les marques grogues a terra perquè no s'hi aturin els cotxes. Doncs bé, hi ha qui deu pensar que les marques signifiquen que allò és una zona per aparcar, perquè sovint s'hi aturen cotxes.

Penso que potser els passa com a les persones que, quan hi ha un carril per a bicicletes en una vorera, caminen per allà. Jo mateixa m'he adonat alguna vegada que, de manera inconscient, estava caminant pel carril bici. Deu ser que la nostra ment decideix que hem de seguir rutes marcades i aparcar en llocs senyalitzats, encara que ni les rutes estiguin marcades perquè hi circulem nosaltres ni els senyals al terra s'hagin fet perquè hi deixem els nostres cotxes?

Foto: M. Piqueras (28.10.2011)

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Som capaços de no veure el que no volem.

Ana ha dit...

Pilar, el pitjor es que en aquesta persona en particular se li va dir que si no sabia que quan hi ha aquest tipus de marca al terra es per no parar ni estacionar i segons ell, justament s'ha pintat per aixó.
Que farà a les cruilles?