El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 29 de març de 2011

Planten trenta milions d'abres: bona notícia o mala notícia?

Llegeixo a La Voz de Galicia que aquesta primavera plantaran trenta milions d'eucaliptus en terres gallegues. La pasta d'eucaliptus per a fer paper es cotitza molt bé en els mercats internacionals i molts propietaris de boscos veuen en la plantació d'aquest arbre una inversió que no trigarà molts anys a donar-los beneficis. Viveros Mañete pot produir-ne els plançons en dos mesos, mentre que per al pi cal esperar vuit mesos. Per altra banda, la presidenta de l'associació de viveristes de Galícia afirma que les diverses espècies d'eucaliptus que es cultiven a Galícia podrien acabar desplaçant els pins en els seus boscos.


Segons el diari, els vivers gallecs proporcionen plançons d'Eucalyptus camadulensis a Andalusia i a Portugal, que els compren per a fer-ne biomassa. (No sé què deu voler dir "fer-ne biomassa", perquè els eucaliptus, com qualsevol ésser viu ja SÓN biomassa. Potser es refereixen a biocombustibles?) El que es vol plantar ara a Galícia és Eucalyptus nitens, del qual hi ha espècies millorades genèticament que donen fusta de millor qualitat i poden créixer a més altitud que altres espècies.

Aquesta informació és aparentment una bona notícia, relacionada amb el progrés de Galícia i els beneficis econòmics que es poden treure de la indústria forestal. A mi, però, em venen a la ment preguntes que em fan dubtar de la bondat de la notícia. No sóc experta en silvicultura, però que els eucaliptus acabin essent els arbres més freqüents en els boscos gallecs no em sembla una perspectiva com per posar-se a tocar campanes.

En el web de Radio Obradoiro, un altre mitjà gallec, llegeixo un altre article , signat per Natalia Sequeiro, sobre l'estat dels boscos, que no sembla tan optimista. La periodista esmenta el darrer inventari forestal dut a terme pel Ministerio de Medio Ambiente, segons el qual, de les 1.319.000 hectàrees d'abrat que hi ha a Galícia, només unes 25.000  (menys del 2%) són d'espècies autòctones. Tant el pi com l'eucaliptus han estat introduïts a Galícia i actualment els seus boscos contenen més de la meditat dels eucaliptus plantat a tot l'Estat.

L'article remet a l'opinió d'Adolfo Cordero Rivera, director del grup de recerca en ecologia evolutiva i de la conservació de la de la Universitat de Vigo. Cordero afirma que Galícia s'ha recuperat de la gran pèrdua de massa forestal que va patir a finals del segle XIX i començament del segle XX, però el preu que ha pagat ha estat car, perquè els boscos amb espècies autòctones comencen a ser una raresa. La reforestació es va fer primer amb pins i, en els darrers cinquanta anys, s'ha fet amb eucaliptus. La proliferació d'incendis ha ajudat a l'expansió dels eucaliptus, que rebroten fàcilment després d'un foc. L'única esperança es troba en les zones rurals de l'interior. L'èxode a les ciutats o pobles més grans ha fet possible que els roures i castanyers vagin ocupant les pastures abandonades. Tant de bo que, amb el retorn dels castanyers, les castanyes gallegues vagin més barates els propers anys.

Potser us interessarà:
- Cordero A(2011) ¿Contribuyen los bosques d'eucaliptos a conservar la diversidad biológica?  Quercus, gener 2011

Foto: Eucalyptus nitens, de Tasmània (CRC for Forestry)