El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 27 de març de 2011

El Museu Blau ha obert les portes

Aquest matí, en despertar, he sentit la pluja que queia amb força i he pensat que la festa d'inauguració del Museu Blau quedaria deslluïda. A poc a poc, però, la pluja ha anat minvant i a quarts d'onze, quan he arribat a l'esplanada del Museu Blau, era només un plugim. Els animals que després havien d'animar la festa encara s'aixoplugaven en l'immens porxo del Museu. A l'esplanada, unes flors gegantines indicaven el camí cap a l'entrada a les poques persones que hi fèiem cap a aquella hora.




Anna Omedes i Jordi Hereu


 La visita de les autoritats i la premsa ha estat ràpida, però espero que els hagi permès copsar la singularitat d'aquest nou espai de ciència, cultura i lleure. A la sala d'actes s'ha fet la roda de premsa, en què han intervingut Jordi Martí, director de l'Institut de Cultura de Barcelona; Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals; un representant de Herzog & de Meuron, l'estudi d'arquitectura autor que va dissenyar l'edifici i que ara l'ha condicionat per acollir el Museu Blau, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. Després l'alcalde ha inaugurat el Museu (no sé si tallant una cinta, com se sol fer; tenia molta gent al voltant i no ho he vist) i les portes s'han obert al públic. He sortit a buscar la família, amb qui havia quedat a l'esplanada, on ara hi havia milers de persones. Moltes feien pacientment cua per entrar. D'altres, potser s'han espantat de la cua i s'han dedicat a gaudir de l'espectacle d'aquells insectes gegants que voltaven per la plaça.




L'exposició "La Terra avui" ofereix al públic visitant un tast del que serà el Museu Blau quan es completi el projecte. Però déu n'hi do, quin tast! Espero que la gent en surti satisfeta i amb ganes de tornar-hi després del juny, quan es completaran els àmbits pendents.



Fotos: M. Piqueras (27.03.2011)

3 comentaris:

Virgínia ha dit...

Gràcies per aquesta informació. M'ha interessat molt. I gràcies pel to poètic que li dones!!!

La lectora corrent ha dit...

Virgínia, el reportatge del teu bloc també m'agradat molt.

Luis ha dit...

(Mensaje para la autora: re-publico este mensaje por ser una entrada más reciente)


El sábado pasado visite el nuevo museo de historia natural...

Ya manifesté mi total desacuerdo en destruir el museo antiguo. Pere Alberch tenía toda la razón, ese ya era un museo en sí mismo, una puerta hacia el s. XIX... ¿qué problema había?

El nuevo museo es horroroso. Paredes negras, los techos también negros, sin luz natural... El ambiente es deprimente, no le llega ni a la suela del zapato de lo glorioso que era el antiguo museo.

Oh sí... ahora hay pantallas, son interactivas... oh... que importantes somos... y que modernos!

No estaría tan cabreado (de hecho no lo estaría) si hubieran hecho un nuevo museo respetando el antiguo, pero no. En Barcelona es lo que se ha hecho constantemente, desde hace siglos... destruir todo lo que huele a viejo. Ciudad acomplejada, nunca cree que es bastante buena y no para de inyectarse bótox para rejuvenecer, sin darse cuenta de que cada vez está peor.

Barcelona ha perdido mucho con el traslado del museo, lo peor de todo es que haya gente como vosotros que lo aplaudan, porque significa que Barcelona seguirá autodestruyéndose.

¿Qué será lo siguiente?