El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 15 de març de 2011

El punt i coma, el nostre amic

De vegades descobreixes que unes línies més endavant hi ha un punt i coma i és com pujar per un camí costerut a través dels boscos i veure un banc de fusta just en un revolt del camí, un lloc on saps que podràs seure un moment i recuperar l'alè.
Lewis Thomas
La cita l'he trobada en el bloc Advice To Writers. Lewis Thomas (1913-1993) va ser un metge nord-americà que, a més d'estimar la ciència, s'estimava molt la llengua i tenia molt d'interès per l'etimologia, l'origen de les paraules. Va escriure alguns llibres de divulgació, el més conegut dels quals potser sigui The Lives of a Cell (Les vides d'una cèl·lula), que és un recull d'articles que Thomas va publicar a la revista mèdica The New England Journal of Medicine. Ignoro si n'hi ha alguna edició en català o castellà; si no n'hi ha, mereixeria que algú el publiqués, encara que sigui un llibre de 1974. El llibre duu com a subtítol: Notes d'un observador de la biologia. Va ser el primer d'una sèrie de llibres que recullen la visió de Thomas sobre la ciència i la societat del seu temps, i va ocupar l'11è lloc en una llista dels 100 millors llibres de no ficció del s. XX (una llista nord-americana, la de la Modern Library)

Torno al punt i coma, que era el protagonista d'aquesta entrada. Em fa l'efecte que és un signe de puntuació de segona. Molta gent no el fa servir, però no sé si és perquè no li troben cap utilitat o perquè no saben com emprar-lo. A mi, en canvi, m'agrada molt; de vegades fins i tot he d'autocorregir-me perquè se me n'escapa més d'un dins d'una mateixa frase. Lewis ens en dóna la visió com a lector: és com un banc on pots descansar un moment abans de continuar el camí. Per a qui escriu, que és qui ha fet el camí que després recorreran lectors i lectores, el punt i coma és també un lloc on agafar forces per continuar.

Si tothom conegués els avantatges que el punt i coma aporta a l'escriptura, segurament hi hauria més gent que en deixaria anar algun de tant en els seus escrits. Des d'aquí vull reivindicar-ne l'ús: viva el punt i coma!

8 comentaris:

Raquel ha dit...

haha!

Aquesta entrada m'ha fet somriure molt perquè el punt i coma és una guerra constant i m'ha fet tenir converses repetitives i molt entretingudes sobre el seu ús (bo i dolent).

Com utilitzar el punt i coma no és trivial, penso, ja que de petits no ens ensenyen a introduir-lo als textos amb naturalitat. Et diuen que existeix i prou.

Si afirmo que en tot el Batxillerat no en vaig escriure ni un potser no m'equivoco... qui sap!

El fet és que crec que en general es té força abandonat, però no per mandra, sinó per falta de coneixement.

Jo també reivindico el punt i coma!

Ferran ha dit...

Molt interessant l'entrada, i jo em fico en el grup del que no els utilitza, per desconeixement del seu bon ús. I es una llàstima i una miquetona patètic.
Quan has parlat de l'origen de les paraules, fa mesos escoltava a RAC1un programa per el matí que tenia una secció molt curiosa que es deia "la paraula del día", no se si encara el fan...

fra miquel ha dit...

Jo l'utilitzo, encara que no molt. Potser per què molts cops dubto si l'empro correctament.
Penso com la Raquel. Si no s'utilitza, és per què no es coneix prou bé.
Una abraçada

La lectora corrent ha dit...

Raquel, Ferran, fra Miquel, el punt i coma és potser el signe de puntuació amb més flexibilitat pel que fa al seu ús. És possible que la gent no el faci servir pel fet que no hi ha unes normes específiques sobre quan cal emprar-lo.

Per exemple, la frase de la Raquel que diu "El fet és que crec que en general es té força abandonat, però no per mandra, sinó per falta de coneixement", també podria escriure's posant-hi un punt i coma (i treient-li una paraula): "El fet és que crec que en general es té força abandonat; no per mandra, sinó per falta de coneixement"

I aquest tros se Fra Miquel "Penso com la Raquel. Si no s'utilitza, és per què no es coneix prou bé" podria ser així: "Penso com la Raquel; si no s'utilitza, és per què no es coneix prou bé" (en realitat, aquí també escaurien els dos punts). Tot és qüestió d'estil.

Iñaki Barettini ha dit...

Hola Merce, muy bueno tu articulo!
A mi me cuesta tambien el uso del punto y coma, puede ser que soy mas aficionado a las comas, aunque vistos los ejemplos, creo que me puede venir bien mas punto y menos coma en mis frases. Es una manera de ser mas directo y menos "rollero"; lo voy a probar mas a partir de ahora...
Por cierto, despues de punto y coma, mayuscula o minuscula? Ya no me acuerdo...

La lectora corrent ha dit...

Iñaki, com a bon basc, és molt de la broma i diu "Por cierto, despues de punto y coma, mayuscula o minuscula? Ya no me acuerdo..." Però ell mateix el fa servir adequadament.

KRT ha dit...

Jo sóc un fervent usuari dels punts i coma, de vegades potser un "abusuari". El vici contrari és anar ajuntant frases mitjançant comes i més comes, quan un punt i coma, els dos punts o el punt hi seguit hi escaurien més bé. M'agrada veure que "en som molts més dels que ells volen i diuen". Una abraçada.

Mercè Piqueras ha dit...

KRT, de vegades repasso els meus escrits per comprovar que no hagi abusat del punt i coma perquè se me n'escapen més dels que potser convindria. És com si anés posant més bancs del necessaris al llarg del camí. Gràcies pel comentari.