Entre les cinc revistes mensuals més venudes a Espanya, quatre són de ciència. Aquesta afirmació va fer-la, molt cofoi, Jorge Alcalde, director de la revista Quo, en un debat en el Congrés de Comunicació Social de la ciència que s'ha celebrat aquesta setmana a Pamplona. Alcalde defensava així la funció de la revista impresa en la difusió del coneixement científic, perquè són les revistes que més es venen.
A l'hora del col·loqui, una dona va dir-li que la seva afirmació era molt poc científica, perquè oblidava totes les revistes setmanals. Hauria hagut de mirar també les vendes de revistes setmanals, multiplicar-les per quatre i fer aleshores el ranking. Si Alcalde hagués fet això, però, segurament no hauria estat tan satisfet del resultat. A partir de les estadístiques del 2009 (febrer a novembre) sobre la difusió dels mitjans de comunicació, aquesta extrapolació hauria posat molt per davant les vuit revistes setmanals més venudes (Pronto, Hola, Diez Minutos, Semana, Lecturas, Qué me dices, Interviu y Cuore). I si hagués extrapolat a 30 dies les xifres dels diaris esportius més venuts, la diferència hauria esta encara molt més gran. (Casualment, un diari esportiu --Marca-- és molt més popular que el diari més difós en tot l'estat).
Per cert, jo no m'animaria a llegir una revista de divulgació científica dirigida per una persona que sembla seguidor de les idees de l'ecologista escèptic i és autor d'un llibre que nega el canvi climàtic (Las mentiras del cambio climático).
2 comentaris:
Tots sabem com poden ésser de manipuladores les estadístiques. I segur que Alcalde, encara més.
Està clar que l'única explicació a aquest fenòmen paranormal és que s'editen poqeus revistes mensuals i la majoria són de ciència... Les estadístiques es poden interpretar de moltes maneres. I a més, com tu bé dius, algunes d'aquestes revistes que es diuen "científiques" no han passat cap control de qualitat.
Publica un comentari a l'entrada