Des de fa temps, pertot estem llegint, escoltant o veient que hem de plantar més arbres per compensar les emissions de CO2 a l'atmosfera. Doncs bé, segons un comentari de la revista científica Nature, del 18 de febrer 2010, això no sempre és beneficiós; podria fins i tot tenir un efecte perjudicial per a l'atmosfera i expulsar-hi més gasos d'efecte d'hivernacle.
És cert que els arbres atrapen CO2 i el converteixen en matèria orgànica, en un procés que contribueix a disminuir la concentració de CO2 a l'atmosfera. Però, segons em deia fa uns dies un botànic, l'arbre també actua com una xemeneia per la qual qual pugen gasos produïts per l'activitat biològica que té lloc per sota de la superfície del sòl i són expulsat per l'arbre. Si les arrels són menors d'un mil·límetre de diàmetre, l'emissió de CO2 en la respiració d'aquesta part de la planta pot ser que contraresti l'absorció que en fa les fulles mitjançat la fotosíntesi.
Hi ha un altre compost de carboni, el metà (CH4) que, com a gas d'efecte d'hivernacle, té 25 vegades el poder d'escalfament del CO2. Normalment es produeix per transformació biològica de la matèria orgànica en ambients anòxics (sense oxigen). És el que passa en el rumen de les vaques i altres animals remugadors i per això es recomana disminuir o fins i tot suprimir la ingesta de carn. Per cert, sembla ser que és a través dels rots i no pas dels pets --com es xcreia abans-- per on les vaques expulsen més metà. En part és comprensible; al cap i a la fi el metà és un producte del metabolisme d'uns microorganismes que ajuden els remugadors a digerir la cel·lulosa, i això ho fan principalment a l'estómac.
Altres processos biològics en els quals es produeix metà tenen lloc en sòls inundats com ho són les maresmes i altres zones humides naturals o artificials com els arrossars. Es calcula que avui dia entre el 20 i el 30% de les emissions de metà depenen de les plantes. Però no el fabriquen elles mateixes (no disposen dels enzims necessaris per a un metabolisme que formi metà), sinó uns bacteris del sòl.
Per altra banda, el metà tampoc s'origina en tot tipus de sòl, sinó en aquells en què hi ha manca d'oxigen, com són els terrenys inundats del tipus del manglar. La planta és només el camí que segueix el gas per sortir a l'exterior. Això explicaria per què, en els boscos humits tropicals, el flux de metà que surt a l'atmosfera supera els valors que caldria esperar.
Si volem contribuir a a frenar les emissions de gasos d'hivernacle, caldrà que anem molt en compte a l'hora de triar un lloc on plantar nous arbres.
3 comentaris:
Suposo que devies veure que ahir et citaven al suplement de Cultura de l'Avui.
I és que s'ha d'anar en compte de tantes coses! Interessant post. Gràcies Merçè per fer-ne divulgació.
Vigilant, gràcies per dir-m'ho; no en sabia res. Hi ha dijous que compro l'Avui per llegir-ne el suplement de cultura, però ahir anava massa enfeinada i no vaig tenir temps de res. He preguntat al quiosquer si n'hi quedava algun, però es veu que, si n'hi queden, els torna l'endemà al matí. Esperaré a la propera setmana, quan en pengin el pdf en el web del diari. Estic intrigada per saber per quin motiu hi he sortit.
Gemma, no totes les mesures per protegir l'ambient poden ser universals --o "globals", com es diu ara. Allò que en un lloc és adient pot ser que en un altre no ho sigui.
Publica un comentari a l'entrada