Mota del Cuervo, festes, 1948 (foto S. Piqueras)Per aquest lligam amb Mota del Cuervo, em va cridar especialment l'atenció la notícia que van donar en un telenotícies al qual vaig anar a parar anit per casualitat i ara ni recordo quin canal era. Parlaven d'un nova ordenança municipal que, en aquell poble, regula el comportament de la ciutadania en els espais públics i en destacaven el Plan de promoción de los hábitos de cortesía en los jóvenes, que és una disposició addicional de l'ordenança. He buscat informació en el web del poble i m'he adonat que la notícia en realitat no ho és tant, de notícia, llevat que n'hagin commemorat el primer aniversari. L'ordenança és de fa un any: el 13 de febrer de 2009 va ser aprovada en un ple extraordinari i el 23 de febrer de 2009 es publicava en Boletín Oficial de la Provincia de Cuenca.
Un cop d'ull a les normes de civisme aprovades em fa pensar que aquestes potser haurien de ser adoptades en moltes altres poblacions, incloent-hi les grans ciutats. De fet, la majoria són normes de sentit comú, que en una societat normal haurien de complir-se de manera espontània. D'entre les normes de civisme, n'hi ha que són d'obligat compliment, com ara respectar la convivència i la tranquil·litat ciutadana, fer bon ús dels bens i serveis públics, respectar els senyals de tràfic, mantenir les façanes de les cases en bon estat, dipositar els residus sòlids en els contenidors corresponents. Després hi ha una sèrie de coses que es prohibeixen, com ara fer foc al carrer; arrancar, maltractar o retirar plantes o arbres; fer servir l'aigua pública de reg per a banyar-se; dur a terme qualsevol activitat que generi l'emissió d'olors molestes o perjudicials per a les persones, de contaminants que ultrapassin els límits permesos, o de sorolls que alterin la tranquil·litat veïnal, especialment de les 10 del vespre a les 8 del matí; rentar els cotxes en la via pública; i llençar als escocells dels arbres aigües residuals procedents de la neteja de locals o domicilis.
Allò que ha cridat l'atenció als periodistes de la televisió ha estat una disposició addicional proposada pel Consell escolar de la localitat, que consta de dos punts: 1) El plan de promoción de hábitos de cortesía en los jóvenes i 2) Aula de valores y habilidades sociales. El primer punt inclou una serie de normes de cortesia que volen inculcar al jovent des de tots els àmbits educatius. En llegir aquest punts he recordat que, quan jo anava escola, hi havia una assignatura que es deia Urbanidad. Les normes que volen inculcar als nois i noies de Mota del Cuervo no són altra cosa que regles d'urbanitat. Són 42 maneres de comportar-se en diferents circumstàncies. Una cosa que trobo molt encertada és que indiquin per què es demana que s'actuï d'una manera determinada, quina és la finalitat d'aquella norma. Per exemple: "Pedir las cosas por favor. Función: Reconocer la libertad del otro para decidir sernos útil y respetar su propiedad." O "Ponerse la mano en la boca al bostezar. No estirarse en clase. Función: evitar que la exposición del interior de la boca pueda provocar asco. No distraer la atención de los otros." O "No decir tacos, muletillas o palabras malsonantes de forma habitual o en contextos formales. Función: Mejorar la estética de nuestra conversación." Hi ha una de les normes que trobo molt divertida per la manera com està redactada, potser per millorar l'estètica, si no de la conversa, sí del discurs escrit: "No regoldar, escupir o peer cuando hay gente a nuestro lado. Función: no producir asco, no invadir la pituitaria ajena o el pabellón auditivo. Demostrar que no somos exclusivamente animales. Disimular la suciedad que nuestro cuerpo."
Pel que fa a l'Aula de valores i habilidades sociales, és un espai que es crea per actuar d'observatori de la cortesia i un sistema de reforç i correcció del seu incompliment. El Consell Escolar va pensar que amb aquesta Aula es podrà actuar directament sobre els menors que incompleixin les normes i que no siguin les famílies les que hagin de fer-se responsables del seu comportament incívic. A més, va destinada a corregir també infraccions que es facin en els àmbits escolar i familiar. L'aula està pensada per funcionar els caps de setmana i l'ingrés dels noi i noies infractors --d'entre 12 i 16 anys-- es farà sempre a petició dels progenitors, tot i que l'Ajuntament o l'escola pot aconsellar a la família aquest ingrés del noi o noia. Serà com una reclusió de cap de setmana durant el qual no podran tenir contacte amb l'exterior, excepte amb el pare o la mare, i hauran de fer les seves pròpies tasques bàsiques com ara fer-se el llit, fer-se el menjar, etc. Hi haurà monitors i es fomentarà entre els "reclusos" el treball voluntari, la cooperació i l'empatia.
La disposició final de l'ordenança indica que la seva entrada en vigor serà l'endemà de la seva publicació. Per tant, aviat en farà un any. Les càmeres d'aquell telenotícies es van traslladar a Mota del Cuervo per preguntar què pensaven d'aquestes normes algunes persones del poble i un grup de joves a qui van aturar pel carrer. Hauria estat més periodístic, més informatiu, que haguessin preguntat a algú de l'Ajuntament o del Consell escolar si, després d'un any, l'ordenança havia donat algun fruit.
En un web de Mota del Cuervo (no és el de l'Ajuntament), en una d'aquestes enquestes típiques de molts webs, pregunten com ha afectat al poble la publicitat que la TV ha donat a les normes del civisme. El resultat, a mig matí del 13 de febrer era: a) Es bueno, nos da a conocer cómo somos (21,52%); b) Da igual, se olvidarán de nosotros (3,80%); c) Es malo, se están riendo de nostros (72,15%); i d) Ns/Nc (2,53%). La sensació que s'estan rient del poble és la que predomina. Potser si el tractament del reportatge hagués estat un altre, no haurien tingut aquesta percepció.
2 comentaris:
Mercè, la foto és preciosa: i quin canvi en només 50 anys! N'hauries de fer una altre ara des del mayeix lloc
Montse, el meu pare tenia molta afició a la fotografia i hi va haver un temps que ell mateix revelava les fotos i en feia les còpies en paper. A més, no feia només les típiques fotos a la família; li agradava fotografiar els llocs on anava.
Després de la seva mort, un dels meus germans va digitalitzar els àlbums antics de fotos perquè els quatre les poguéssim tenir. N'hi ha de molt boniques.
El poble ha crescut i la gent viu ara molt millor, però segueix tenint l'aspecte de poble tranquil (em sembla que no arriba a 7000 habitants), sense cases altes; si més no, la darrera vegada que hi vaig estar (deu fer uns sis anys), no recordo haver-hi vist cases altes. I sí, seria curiós veure aquesta mateixa vista en l'actualitat.
Publica un comentari a l'entrada