dissabte, 20 de febrer del 2010

Supergraffiti: l'arbre del carrer Urgell

En aquest xamfrà del carrer Urgell no hi ha cap arbre real; una rampa que deu ser de sortida o entrada d'un pàrquing ho impedeix. Potser per això hi han pintat aquest altre arbre a la façana. Un arbre d'hivern, sense fulles. Fins i tot diria que representa un arbre ja mort. Espero que no sigui cap al·legoria al possible destí d'aquest edifici modest de l'esquerra de l'Eixample, sense cap valor arquitectònic aparent.

Amb aquesta pintura, han aconseguit que una casa que abans passava desapercebuda, ara cridi l'atenció de qui hi passa al davant i que hi hagi qui fins i tot s'aturi a fotografiar-la, com vaig fer jo fa uns dies.

Foto: M. Piqueras (18.02.2010)

5 comentaris:

merike ha dit...

:)

A la vora de l'hotel U232? No ho he vist abans. No era allà fa un any. Aquesta vegada me'n vaig al carrer Laietana...

Magda ha dit...

Jo el vaig descubrir anant cap el mercat de Sant Antoni, un diumenge, i vaig pensar que havia de tornar per fer-li una bona foto perquè amb el mòbil no va quedar gaire bé.

Em fa gràcia que també t'hagis fixat.

Una abraçada,

OLGA ha dit...

M'agraden molt els graffitis ben fets!

La lectora corrent ha dit...

Merike, la casa amb l'arbre es troba a la part baixa del carrer Urgell, per sota de la Gran Via de les Corts Catalanes. Em sembla que fa cantonada amb el carrer Floridablanca.

Magda, és una casa que ningú no es miraria, perquè no té cap atractiu; ara, en canvi, amb aquest grafit monumental és impossible passar-hi al davant i que no se te n'hi vagi la mirada.

Olga, a mi també m'agraden quan estan ben fets i el lloc és adient. Però fixa't quin comentari em van deixar en un apunt del bloc que vaig dedicar a aquest art (http://tinyurl.com/ygqeyvs): "el graffiti es poner tu nombre en todas las superficies que puedas no se ace ni para decorar ni para reibindikar se hace para joder somos egocentristas no artistas ni nada somos como la publicidad
estamos en todos laos".

Assur ha dit...

Ah, doncs jo hi treballo bastant a prop, ja que baixo a l'estació de Rocafort. Demà baixaré a Urgell per mirar-me'l.