dimarts, 10 de novembre del 2009

El 2012, carregadors de mòbils universals

Us imagineu els milions i milions de carregadors de telèfon mòbil que hi deu haver pel món? Segons dades del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, el 2004, a la Unió Europea (la UE dels 25), de cada 100 habitants, 83 tenien telèfon mòbil. A l'Europa dels 15, eren un 86 per cent, i a l'estat espanyol, un 90 per cent. Si mireu la pàgina 54 de l'informe, veureu que a Luxemburg el percentatge era del 122 per cent, o sigui que el 2004 en aquell país hi havia més telèfons mòbils que habitants. Això significa que hi havia qui en tenia més d'un. Una altra possible explicació és que potser francesos i belgues de poblacions properes a Luxemburg facin servir la telefonia d'aquell país, si les tarifes són més econòmiques que les dels seus respectius països, com fan --o feien-- amb la gasolina.

Hi ha qui canvia de mòbil sovint. Jo, per necessitat, he hagut de fer-ho dues vegades des del 2000 en què vaig claudicar de la meva actitud antimòbil i vaig comprar-me'n el primer. Han estat tres models diferents --dos de la mateixa marca, però-- i tres carregadors també diferents. Quants milions de carregadors hi deu haver dispersos pel món? Més que de telèfons mòbils. Hi ha qui té dos carregadors, un a casa i un altre a la feina, per si de cas. I d'altres que n'han hagut de comprar de nous perquè l'havien perdut o oblidat en algun viatge. Quan s'ha de llençar un mòbil, normalment cal llençar també el carregador, perquè el nou el durà diferent. Així, mòbils i carregadors van a parar a abocadors d'escombraries o, segons els països, a plantes de reciclatge o deixalleries.

Moltes vegades he pensat que caldria que hi hagués unes normes internacionals, com les ISO, que obliguessin que els carregadors tinguessin totes les connexions iguals, de la mateixa manera que les tenen els llapis de memòria (les USB), o que les targes de crèdit són de mides uniformes, com també ho són els CDRom i els DVD, i ho eren abans les cintes de vídeo i de cassette. Doncs bé, sembla ser que el 2012 aquesta disbauxa de carregadors de mòbil s'acabarà.

En el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que es va fer a Barcelona el febrer 2009, les empreses líders van anunciar el seu compromís a establir un estàndard de carregador que servís per a les diferents marques, i van fixar la data de l'1 de gener 2012 per assolir aquest objectiu. Aquesta mesura permetria una reducció d'entre 13,6 i 21,8 milions de tones en l'emissió de gasos hivernacle generats en el proces de fabricació i transport dels carregadors que deixarien de necessitar-se.

Aquests gestos de bona voluntat expressats en reunions internacionals de vegades queden només en promeses. Sembla que en aquest cas no és així. Fa unes setmanes, el 22 d'octubre, la Unió Internacionals de Telecomunicacions (UIT) va aprovar la creació d'un nou carregador universal de gran rendiment energètic. Segons el comunicat de la UIT, els nous carregadors es basaran en la interfície Micro-USB (vegeu-ne la foto a la dreta; Wikimedia Commons) i seran tres vegades més eficients que els actuals en l'aprofitament de l'energia consumida.

El mòbil que tinc actualment sembla ja de la prehistòria, però intentaré allargar-ne la vida fins que arribi aquesta nova generació de mòbils amb carregadors universals.

2 comentaris:

Magda ha dit...

Hi ha tantes coses que queden en el "limbo" del reciclatge... Per molt que hi hagi contenidors pel paper, vidre, plàstic i en alguns municipis també per residus orgànics la veritat és que hi ha un munt de coses que queden sense establir on les hem de deixar un cop no ens fan servei.

I ara que "s'apagaran" un munt de teles... a veure què passarà.

La lectora corrent ha dit...

Davant del mercat de les Corts de Barcelona, cada dijous al matí hi ha una deixalleria amb rodes: un camió on es poden dur les coses que no tenen cabuda en els contenidors de reciclatge. S'hi pot dur roba, sabates, aparells d'electrònica, làmpades que no siguin massa voluminoses, piles, etc.

Alguna que altra tele també recordo haver-hi vist, però no molt voluminoses i també ordinadors, impressores i altres aparells per l'estil. És pràctic perquè no crec que gaire gent faria un viatge al punt verd --és com en diuen ara de les deixalleries-- per dur-hi potser una bossa amb roba vella o un mòbil que ja no funciona. En canvi, hi ha gent que, de passada que va al mercat, aprofita per dur al Punt verd ambulant objectes que no sabria on llençar.