El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Fent carreres per la Rambla

Avui, dilluns,a quarts de quatre he passat per la part baixa de la Rambla. Davant del govern militar hi havia un grup de subsaharians --uns deu o dotze-- que duia cadascun un farcell que era fàcil identificat com el típic farcell del top manta. De sobte han arrencat a córrer cap al centre de la Rambla, travessant la calçada lateral sense mirar si venia cap vehicle. Per sort no en venia cap i tots han seguit corrent en direcció al carrer on hi ha la torre de Colom, el que surt de la Rambla al costat de Santa Mònica. He pensat que potser per aquella zona tenien algun lloc on amagar-se.


Suposo que el motiu que ha fet córrer els manters ha estat l'aparició de dos guàrdies urbans motoritzats, que han aturat les motos en el lloc on els havia vist concentrats un moment abans. Jo també he travessat la calçada lateral per anar en direcció a la parada del metro. En això que veig una altra vegada tots els manters corrent, però aquest cop en direcció contrària, tornant al lloc d'on havien marxat feia uns minuts:


M'he recordat d'una notícia de l'estiu passat: alguns mitjans van informar que un manter havia mort atropellat per un tren a Castelldefels quan fugia de la policia. L'Ajuntament d'aquell poble va negar que cap guàrdia municipal hagués perseguit el manter mort pel tren. Al·leguen que la mort va produir-se fora del terme municipal de Castelldefels i també que el dia dels fets la policia no va fer cap operació a a la platja contra la venda de productes falsificats.

Aquests pobres nois, quan són atrapats ho tenen molt malament. Per una banda, se'ls aplica la llei d'estrangeria, perquè normalment no tenen cap permís per residir aquí. Per una altra, la llei que es va fer per evitar la proliferació de la venda ambulant incontrolada. Les lleis actuals fan possible que un venedor top manta vaig a la presó fins a dos anys. De tota manera, segons la cadena SER, al setembre 20006 una jutge de l'Audiència de Barcelona va revocar la sentència de set mesos de presó a un manter perquè creu que el top manta ha de perseguir-se amb les ordenances d'ordre públic i no amb el codi penal. I després em sembla que altres jutges han seguit el seu exemple.

Amb el top manta passa com amb la venda de droga. Agafen de tant en tant algun camell, però els qui tenen la paella pel mànec --i els diners-- en les xarxes de distribució, mai no son atrapats. La força de la llei intenta trencar la darrera baula de la cadena, la més feble.

Avui, quan he pujat al metro, també ho han fet tres dels nois que anaven amb farcells. Deuen haver pensat que era millor emigrar a alguna altra zona de la ciutat.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Aquestes escenes són freqüents a molts indrets de Barcelona, tot sovint. No sé quina solució pot tenir el tema, dóna la impressió que tots plegats juguen al gat i la rata, de vegades fins i tot fa l'efecte que la policia fa la vista grossa fins que no els queda més remei que 'complir'. Ara bé, dubto que s'hi pugui fer res més enllà de denunciar-ho que, de fet, no sé ni si cal, tots ho veiem cada dia.

Júlia ha dit...

No ve a tomb, però et vaig veure al reportatge sobre Joan Oró, molt interessant.

La lectora corrent ha dit...

Júlia, ahir es pot dir que el urbans motoritzats van fer la vista grossa. Es van aturar en el lloc on havien estat els nois dels farcells i no van intentar anar-los al darrere. I m'alegro que els jutges considerin que el "top manta" no és un acte criminal. Són altres coses que passen a la ciutat les que s'haurien de perseguir.

Pel que fa al documental sobre Joan Oró, em van dir que l'havien passat per la TV de l'Hospitalet, però no me'n vaig assabentar. No pas per no haver-me vist --que mai no m'agrada veure'm a la TV-- sinó per la resta del documental.