El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 17 de maig de 2009

Vaig tenir un somni

Després d'aquest setmana de disbauxa futbolística he recordat un article que vaig escriure fa alguns anys per a l'Avui. Com que l'article ja no està disponible a l'hemeroteca digital, en copio aquí un tros, el que té més relació amb els esdeveniments d'aquesta setmana.

Vaig tenir un somni
(publicat a l'Avui el 14.11.2005)

Fa poc vaig tenir un somni. Tornava de viatge i a l’aeroport hi havia una multitud amb pancartes. Devien esperar algun personatge famós? Una cantant, un campió de Fòrmula 1, potser tot un equip de futbol? Jo sortia acompanyada d’una amiga amb qui havia coincidit a l’avió; una científica catalana experta en física de partícules que treballa als Estats Units de fa anys. De sobte, la multitud se’ns apropava. Vaig girar-me pensant que potser veuria Bruce Springsteen, Penélope Cruz, Ronaldinho o Fernando Alonso. Cap cara coneguda, però. Quan vaig poder llegir una de les pancartes no m’ho podia creure: hi havia escrit el nom de la meva amiga! Sabia que gaudia de gran prestigi, però no m’imaginava una rebuda com aquella. Una hostessa se’ns va apropar i va demanar-li que la seguís fins a la sala de VIPS, on periodistes de diversos mitjans l’esperaven per a la roda de premsa. Va afegir que la seva acompanyant —jo— podia venir, i els vaig seguir.

Mentre la meva amiga era assetjada per la premsa, ràdio i televisió, jo llegia un diari trobat damunt d’una taula. Quina casualitat!, a la primera plana hi havia la foto d’un biòleg conegut meu. El peu indicava que havia estat traspassat a un prestigiós parc científic per 100 milions d’euros. A la secció de societat, hi havia mitja pàgina dedicada als propers partits de futbol. No n’haurien tingut prou amb les pagines d’esport? Giro full i, en lletres destacades, a la part superior llegeixo: CIÈNCIA. Una foto de la meva amiga ocupava gran part de la pàgina i els titulars indicaven que el Palau Sant Jordi era ja a punt per a la seva conferència. A l’altra pagina, la notícia de l’accident d’una famosa cardiòloga: una ferida a la mà causada tallant pernil ibèric li impediria d’operar algunes setmanes. Hi havia també el ranking de la ciència catalana, amb comentaris sobre les alces i baixes de la setmana. Una gasetilla informava que les entrades per a la conferència del Palau Sant Jordi s’havien exhahurit. Em vaig despertar en arribar al darrer full del diari; un diari on la secció d’esports havia desaparegut.

Divendres passat vaig coincidir en una reunió sobre ciència amb un representant de TV3. Va dir que la informació científica ocupa, en els informatius de TV3, escassament l'1,7% del temps (o potser el 0,7%; no n'estic segura, però tant en unc as com en l'altre el percentatge és molt escarransit. No sé quin percentatge de temps ocupen les notícies d'esport (gairebé sinònim de futbol), però m'imagino que deu ser una xifra molt més alta. De tota manera, ja m'està bé que sigui així; l'estona de les notícies esportives és la de la meva migdiada del frare. Mentre parlen de política començo a badallar i sento com més va més pesades les meves parpelles. Tan bon punt començo a veure la pantalla de color blaugrana o --no tan sovint-- blanc i blau, gairebé de manera automàtica se'm tanquen els ulls.

4 comentaris:

maikix ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada, Mercè. Per un moment m'havia cregut allò de la roda de premsa d'una científica.
Fins i tot m'has fet riure amb la migdiada del frare mentre els esports!
Coincideixo.
Una abraçada.

Cristina ha dit...

Ja,ja.. Em sap greu no poder llegir l'article senser!! Quan als % de temps dedicats a la ciència en els informatius és realment escasa i dedicada sobretot a descobriments excepcionals! Però per sort de tant en tant ens sorprenen amb alguns programes divulgatius que, per els no iniciats, se'ns presenten interesants!!

La lectora corrent ha dit...

Gràcies pel vostres comentaris, Maikix i Cristina. Maikix, la migdiada del frare en realitat és d'una altra manera (m'hi vaig referir per la durada). Vaig sentir-ne parlar fa anys a Dalí, que, en una entrevista deia que ell feia la migdiada del frare: s'asseia en una butaca ì en una mà aguantava una clau d'un pany antic, d'aquelles tan grosses. En el moment que s'adormia, la clau queia a terra i el soroll que feia el despertava. I va afegir que amb allò ja en tenia prou.

Jo també en tinc prou amb aquells minuts que dediquen a la informació esportiva.

Cristina, si sabés com es posen arxius pdf en el bloc (he vist blocs que n'hi tenen), ho faria.

b-2 ha dit...

Salutacions,
No és tan fàcil! :
"panem et circenses" és ja prou vell.
per dir-ho ràpid: un gol de bona jugada de Messi és més vist i/o llegit a la prempsa esportiva que totes les publicacions científiques europees juntes.
És una qüestió de gustos de la gent. el 90% de la gent sap qui va guanyar la F1 l'any passat i la copa d'Europa però no coneixen Luc Montaigner!!!!
És normal? crec que és així i molt extes. fa pensar? SII
però...
una abraçada