El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 14 de maig de 2009

Per sort no va sonar el telèfon

La meva gata busca sempre l'escalfor (com jo). A l'hivern, la calefacció. A l'hora del sol, li agrada jeure a la terrassa. I quan no hi ha cap altra font de calor diponible, es posa damunt la meva taula de treball. L'ordinador, el router i el llum de sobretaula li aporten l'escalfor que busca, i s'ajeu on creu que estarà més a prop del focus de calor. Fa un parell de dies va fer una llarguíssima migdiada així:


Per sort no va sonar el telèfon!

Fot: M. Piqueras (maig 2009)

6 comentaris:

Montse Vallmitjana ha dit...

Fa poc el gat de la Circe dormia tranquil•lament sobre el seu portàtil que havia deixat obert

La lectora corrent ha dit...

Jo he deixar-hi coses el damunt, quan el tanco, per evitar que s'hi posi ella. I ara comença a aprendre que, quan és en el racó de l'escalfor, tot i que el teclat del portàtil sigui el camí més recte per anar cap a la porta de l'habitació, no hi ha de passar. Però m'ha costat molt que ho aprengui i encara alguna vegada intenta passar-hi pel damunt.

Met ha dit...

Quin moix més maco!
Jo recordo uns gats a París, en ple gener, dormir sobre els llums que il·luminen les vies de l'elevador de Montmartre.

Xavier Caballé ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xavier Caballé ha dit...

El meu gat també s'adorm damunt el servidor: http://caballe.cat/wp/el-nou-llit-del-meu-gat-carpanta/

La lectora corrent ha dit...

Met, molt llestos els gatets parisencs! Amb el fred que fa a París a l'hivern, però, no és estrany que desenvolupin el seu enginy al màxim per trobar un lloc calent.

Xavier, ara que ho esmentes, recordo haver vist en el seu dia les fotos de Carpanta.