El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 4 de maig de 2009

Nyaps barcelonins

He estat apunt de titular aquest escrit "bunyols barcelonins". No em refereixo, però, als bunyols que es compren a les pastisseries, forns o xurreries de la ciutat, sinó a un altre tipus de bunyols, les coses mal fetes, no reexides. I ho he posat en plural perquè potser m'animi a continuar i fer-ne una sèrie. De fet, en més d'una ocasió ja he tret fotos d'altres nyaps.

Fa poc vaig passar caminant pel carrer Aribau, per sota de la Diagonal. Em vaig fixar en una casa que fa moooolts anhys, quan jo estudiava a la Universitat, veia cada dia de tornada a casa des de l'autobús o el tramvia (he viscut l'època gloriosa, la decadència i el resorgiment del tramvia a Barcelona). Era una casa modernista de dos pisos que em cridava l'atenció perquè tenia una planta baixa molt bonica, d'una gran riquesa ornamental, i al damunt un pis d'aspecte senzill, com si se'ls haguessin acabat els diners quan estaven fent la casa i l'haguessin acabat de qualsevol manera.

Fa alguns anys van construir-hi més pisos. Des del carrer se'n veuen quatre al damunt de la casa original. Potser hi hagi també algun àtic, però; no sabria dir-ho. Són d'un estil que no té res a veure amb el modernisme i amb l'estil de les cases veïnes i d'un color diferent a la part inferior. Crec que això ja és prou per qualificar de nyap aquest engrandiment de l'edifici. Vegeu-lo:

Casa Conrad Roure (carrer Aribau, 155, Barcelona)

Però també hi ha més nyaps pel que fa al mobiliari urbà. Vaig voler fer una fotografia de la porta principal, però em va ser imposible. Sense tenir en compte la moto aparcada al davant, que és un obstacle transitori, n'hi ha dos que són fixos: un fanal i una caixa que no sé quina finalitat hi té. A més, fixeu-vos tot el que té el fanal en la tija: quatre caixes i sengles cables molt gruixuts que deuen dur a l'interior cables d'anada i tornada.


El fanal és relativament modern, les caixes també. La casa, en canvi, és del 1902. Suposo que, un cop més, qui va decidir on es posarien el fanal, les caixes de la tija i l'altra caixa, va prendre la decisió sobre un plànol, en un despatx. Ves a saber si no seria la mateixa persona que va dissenyar els carrils bici de què vaig parlar fa alguns dies.

2 comentaris:

Xavier Caballé ha dit...

Hi ha aquesta web: http://jamillan.com/destrubar.htm amb un mapa de diverses "perles"....

De totes formes, en el cas dels pisos afegits no crec que s'hagi de mantenir l'estil original. Cada època té el seu estil constructiu i el que no s'hauria de fer mai és imitar.

La lectora corrent ha dit...

Gràcies, Xavier per la informació sobre el web amb "perles" de Barcelona.

Pel que fa als pisos afegits, per a mi ja era un nyap el pis superior de la casa original. I estic d'acord que no calgui respectar l'estil original, però jo trobo molt lletjos aquest pisos, no em sembla que aportin cap valor a la finca original, al contrari.