El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 31 gener de 2009

"I trii dì della merla"

Merla (Turdus merula), mascle
Avui, 31 de gener, és el darrer dels "tres dies de la merla". "I trii dì della merla" són, segons una llegenda milanesa, els 29, 30 i 31 de gener. Tot ve d'una llegenda que, com sol passar amb aquests relats, té diverses versions. La més difosa és la que explica per què les merles, que originàriament eren blanques (segons la llegenda), es van tornar de color negre.

En l'època en què les merles eren blanques, una família de merles que vivia en el camp, no molt lluny de Milà, en arribar l'hivern va establir-se a la ciutat, en un arbre que creixia en el pati d'una casa de veïns prop de Porta Nuova. La família estava formada per la mare, el pare i la seva niuada, tres petites merles. En aquell ambient ciutadà, els era més fàcil trobar menjar, perquè nens i nenes els deixaven molles de pa a l'ampit de les finestres o en el pati.

A mitjans de gener, els dies s'anaven allargant i el sol començava a escalfar una mica, com si anunciés ja la fi de l'hivern. Gener, però, és un més traïdor. El dia 29 el sol es va amagar, va començar a caure una gran nevada i el fred es va fer intens. La mainada que vivia pels voltants no sortia de casa ni obria les finestres per deixar-hi molles de pa als ocells. El terra era cobert d'una espessa capa de neu que feia impossible veure si a sota hi havia res que es pogués menjar. Els tres petitons piulaven de fam i tenien les ales i les potetes entumides i balbes. El pare va decidir anar-se'n, volar fins el lloc on l'hivern acaba, per buscar menjar per a la família (com es veuen abocades a fer avui dia moltes persones).

La mare merla i els tres petitons no podien suportar més el fred. De la xemeneia de casa més propera sortia fum nit i dia; allà hi havia d'haver escalfor. A l'interior de la xemeneia, la mare merla va trobar una petita cavitat i ella i la seva niuada s'hi van instal·lar. Les parets eren completament ennegrides perquè s'hi acumulava el sutge de la xemeneia, però l'escalfor els ajudava a suportar millor el temps d'espera fins que el pare tornés.

Quan el pare va tornar amb menjar, va buscar la femella i els pollets en el lloc on els havia deixat. De sobte va veure que se li apropava un ocell que semblava de la seva família, però tenia les plomes negres i el bec fosc. Aviat va adonar-se que era la seva companya, la qual va explicar-li que s'havien traslladat a la xemeneia. Tots junts van quedar-se en la nova casa a l'interior de la xemeneia fins que va acabar l'hivern. Després de tantes setmanes en contacte amb el sotge de la xemeneia, el plomatge de les merles va quedar negre per sempre i el bec també va enfosquir-se. Com que el pare va estar menys temps en aquell cau ple de sutge, el seu bec no va arribar a enfosquir i per això els mascles el tenen groc.

Aquesta llegenda dóna una explicació molt bonica del color negre del plomatge de les merles, però m'ha fet pensar que és completament antidarwiniana. És una llegenda totalment lamarckiana, que accepta l'herència dels caracters adquirits. Pel que fa al color, sembla que doni per descomptat que totes les merles són negres, quan no és així: ho són els mascles, però les femelles són brunes, amb uns esquitxos més foscos al davant i la part inferior. D'altra banda, amb el coneixement que avui dia es té de l'efecte cancerigen del sutge, podríem imaginar que aquella família de merles no va tenir una llarga vida. Sento que el pensament racional em faci desmuntar la llegenda. Què hi farem!

NOTA: un article del Corriere della Sera publicat el 2008 explica un parell de versions d'aquesta llegenda.

Foto de la merla, Sannse, Wikimedia Commons

4 comentaris:

l'oca s. ha dit...

Storia lamarckiana, ma divertente. Tra l'altro, a Milano, i giorni della merla sono arrivati oggi con un po' di ritardo. Niente sole, come ieri, e temperatura più fredda (un po') - baci, s.

Lectora corrent ha dit...

Cara Oca sapiens, da noi è arrivata la pioggia ma non il freddo, e spero che la merla vicino a casa non sia tenuta a traslocare. Saluti cari, m.

l'oca s. ha dit...

qui oggi nevica e ci sono dei merli accanto al camino della pizzeria sotto casa!

Lectora corrent ha dit...

Quindi la leggenda non sembra tanto sbagliata, solo che non tiene in conto che le merle femmine non sono nere.