El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 30 d’agost de 2013

Ecografies prenatals, un negoci de la medicina

Voleu formar part del món del vostre bebè i contemplar-lo en moments tant dolços i entranyables com si ja el tinguéssiu amb vosaltres? La família podrà veure el futur nadó badallant, xuclant-se el dit, estirant els braços, obrint i tancant els ulls... Són imatges increïbles que proporcionen una connexió entre el pare i la mare i la criatura que fins ara només s'experimentava quan ja havia nascut.

Que està fent allà el teu bebè? Vine a veure-ho en 4D en directe. Fem servir la millor i més segura tecnologia d'ecografia per obtenir les imatges prenatals dels vostres bebès. Podreu veure fins i tot quin aspecte tindrà quan neixi.

Has desitjat alguna vegada poder veure ja el teu bebè, especialment quan notes que dóna voltes i es mou d'un costat a l'altre o que et colpeja la panxa? T'agradaria que el teu marit pogués compartir aquesta experiència que només tu pots sentir? Amb el nostre aparell d'ecografia, de tècnica ultramoderna revolucionària, podràs veure, en color, com somriu el teu bebè, com es xucla el dit,  o mou la mà saludant. I això amb una nitidesa que costa d'imaginar. [...] Podràs imprimir les imatges i emmarcar-les o compartir-les per Internet. El vídeo 4D et sorprendrà; és una cosa que cap mare podrà oblidar i que en el futur podrà mostrar al seu fill o filla...
Aquests paràgrafs estan trets de webs d'empreses que, als Estats Units, han fet un negoci de les ecografies prenatals. Tenen noms com ara That's My Baby, A Womb With A View, Prenatal Miracles, My Sunshine Baby, A Window To Your Womb, The Prenatal Picture, The Baby Connection... Tenen unes instal·lacions modernes i acollidores  --res que s'assembli a un consultori mèdic-- on la mare i el pare del futur nadó poden anar acompanyats de parents i amics per compartir l'experiència. N'hi ha que estan ubicats en centres comercials i algunes empreses fins i tot tenen unitats mòbils que es desplacen al domicili familiar, si així ho prefereix la clientela.

He mirat a l'atzar els preus d'una d'aquestes empreses (The Baby Connection). El pack més barat costa 50 dòlars i dóna dret a una sessió de 10-15 minuts d'ecografia 2D, la determinació del sexe, 2 fotos en blanc i negre, un CD amb totes les imatges (un màxim de 20) i un DVD amb cançons de bressol. L'opció més cara és quan la sessió es fa a domicili. El mínim és de 450 dòlars si la unitat mòbil es desplaça en un radi de 20 milles (32,2 km); si és més lluny, caldrà afegir-hi 2 dòlars per milla.

Aquest estiu estic llegint a tongades el llibre The business of baby (el negoci dels nadons), de la nord-americana Jenny Margulis, que és una denúncia del negoci que el sistema nord-americà de salut fa de l'embaràs i el part, i dels primers anys de vida d'una criatura. Margulis fa periodisme d'investigació i s'ha documentat molt bé per escriure aquest llibre. No estic d'acord amb totes les seves conclusions --les dades poden interpretar-se de moltes maneres i si no es tenen en compte totes les variables que influeixen en un fenomen, les conclusions poden ser esbiaixades-- però admiro la seva valentia en denunciar el negoci que en el seu país es fa de la salut.

Un capítol del llibre de Margulis està dedicat precisament a les ecografies, una prova que s'ha convertit en rutinària i a la qual moltes dones se sotmeten fora dels centre mèdics, en empreses com les esmentades més amunt, que no ofereixen cap garantia. Hi ha empreses que ja deixen clar en el seu web que no es tracta d'un servei mèdic. Per exemple, Womb With A View diu que és un servei electiu, limitat i no diagnòstic i que no esta cobert per cap assegurança. Quan vaig llegir aquell capítol vaig pensar que això eren coses que només passaven als Estats Units, però ara sé que no és aixi.

Una amiga meva de Barcelona --que no espera cap criatura; si de cas esperaria nets-- ha rebut un correu en què li feien una oferta per fer-se una ecografia en 4D. He recordat el que vaig llegir fa poc i he pensat que potser això de fer-se ecografies especials i guardar-ne un DVD o CD i fins i tot emmarcar una foto del fetus non era únicament propi dels Estats Units. Efectivament, la moda sembla que s'ha estès i també ens ha arribat aquí. En primer lloc, vull aclarir què s'entén per ecografia 4D. El web de Nadó 4D diu:
La denominació 4D és deguda a les quatre dimensions enteses per la imatge 3D, obtinguda per l'acció dels ultrasons, més l'efecte de moviment en temps real, amb la qual cosa, es visualitza una imatge autèntica del fetus en moviment.
Es produeixen increïbles imatges del nadó amb totes les seves expressions, somriu, badalla, es llepa el dit, obre i tanca la boca, etc. Es creen els primers llaços afectius entre el nadó i la seva família.
Nadó 4D fa les ecografies a domicili i té tarifes diverses, més barates que les americanes, si tenim en compte el desplaçament i que les sessions són de 30 minuts (una de les tarifes inclou dues sessions de 30 minuts en setmanes diferents de l'embaràs, per veure com s'ha desenvolupat el fetus). A més, afegint 10 euros al preu de la tarifa triada, envien un muntatge de les fotos i vídeos, amb la música que s'esculli i amb ej nom del futur nadó. A Youtube en tenen un exemple:



En els Estats Units, la classe mèdica s'ha oposat des de l'inici a l'existència d'aquests centres no mèdics que fan ecografies com si es tractés d'un estudi fotogràfic on es porta la criatura per fer-li un retrat. Aquesta oposició, però, ha estat vista per altres com una preocupació, no tant pel possible perill per a la mare i el fetus, sinó per allò que els metges consideren intrusió professional; no volen que personal no mèdic dugui a terme una activitat que altrament es faria en centre mèdics, on moltes vegades les ecografies no tenen cap finalitat diagnòstica i també ofereixen la possibilitat de comprar fotografies i DVD amb les imatges del fetus.

Potser caldria preguntar-se és si no s'està abusant de les ecografies en obstetrícia. És cert que és una bona eina diagnòstica que permet visualitzar malformacions congènites i potser altres afeccions del fetus, però és sempre necessari aquest examen? A una persona li fan una ecografia del fetge, del cor o d'algun altre òrgan si se sospita que hi pot haver una anomalia, però no de manera rutinària. En canvi, les ecografies de l'úter sí que són habituals, tant en les dones embarassades com en les que es fan revisions ginecològiques. ¿Hi ha la seguretat que és una prova que no comporta cap risc? Cal tenir en compte que els aparells que es fan servir avui dia són molt més potents que els que s'usaven quan van començar a fer-se ecografies prenatals. I que el fetus humà és un ésser que s'està desenvolupant.

El 2012, un article publicat a la revista Ultrasound in Medicine & Biology, descrivia un estudi de l'impacte dels ultrasons en el desenvolupament de la barrera hematoencefàlica en ratolins de laboratori. (La barrera hematoencefàlica és una estructura membranosa que impedeix el pas de compostos de molècules grans i de bacteris al líquid cefaloraquidi i al teixit cerebral.) L'estudi va revelar que els nivells d'ultrasons que es feien servir amb valor diagnòstic en els ratolins afectaven la barrera hematoencefàlica durant els primers deu dies de vida dels ratolins. No són resultats conclusius, però cal seguir investigant per poder assegurar la innocuïtat dels ultrasons. Per altra banda, se sap que, en travessar el cos, els ultrasons poden causar efectes mecànics i tèrmics. Els mecànics estan relacionats principalment amb la formació de bombolles (cavitació acústica). Quant als tèrmics, tot i que no hi ha estudis que demostrin efectes adversos en humans, en experiments amb animals en el laboratori s'han descrit un augment de la temperatura i danys en teixits.

Tot i que jo fa molts anys que vaig tenir el darrer embaràs i que no he viscut de manera propera embarassos d'altres dones en les darreres dècades, em fa l'efecte que avui dia, en els països avançats es considera l'ecografia com a una prova essencial que s'ha de fer en diversos moments durant l'embaràs. Si més no, en webs dedicades a l'embaràs, ho reflecteixen així. Per exemple, a Mibebé y yo,com, diu (el ressaltat és meu):
Nuestro ginecólogo te explica todo lo que necesitas saber sobre la primera ecografía que se realiza a la embarazada. Qué se ve, por qué es necesaria, qué es el embrión y cómo observarlo.
I en el web Natalben Supra, indiquen cronològicament les proves que s'han de fer a la dona embarassada i marquen ecografies en el 3r mes, en el 5è i en 8è. En el web de la revista Ser Padres, diuen de l'ecografia que és "la principal prueba en el embarazo". I en alguns fòrums de futures mares, com ara socpetit.cat, he vist queixes pel fet que la seguretat social només faci tres ecografies durant l'embaràs, si no hi ha complicacions o no es tracta d'una pacient de risc. Algunes recomanen serveis mèdics privats on els faran l'ecografia cada més (cobrant, naturalment, que cal amortitzar els aparells).

Jo he estat embarassada tres vegades i m'alegro que fos en una època en què encara no es feien ecografies. Vam esperar intrigats i il·lusionats els nou mesos per saber si el nadó seria nen o nena i en cap moment vaig pensar que la criatura pogués tenir una malformació, que sembla que moltes futures mares hi pensen cada cop que van a fer-se l'ecografia de torn, i estan impacients perquè el metge els digui que tot va bé, com si això fos l'excepció. Potser de la mateixa manera que moltes joves mares ara volen tenir un part natural, amb el temps altres generacions de futures també voldran tenir un embaràs natural i renegaran de l'ecografia, fins i tot en els casos en què seria aconsellable. Les persones humanes som així, anem d'un extrem a un altre.

7 comentaris:

Montse Vallmitjana ha dit...

Gràcies per tota la informació
També es veu que alguns futurs pares passen la pel•liculeta en qüestió als seus familiars i potser amics que es veuen obligats a suportar cinc o més llargs minuts d'un fetus per molt 3D que sigui (la que ara li diuen 4D per ser pel•lícula), No m’ho invento, en conec un cas.

Júlia ha dit...

Fa poc que sóc àvia i m'ha anguniejat molt comprovar els molts negocis que es mouen al volt dels nadons, entre els quals aquest que comentes, la il·lusió no té preu i hi ha molts espavilats pel món

Mercè Piqueras ha dit...

Montse, espero que a cap de les dones que conec en edat de ser mare no se li acudeixi mai convidar-me a una sessió d'aquestes.

Mercè Piqueras ha dit...

Júlia, enhorabona per la teva "avietat". Entec que a les futures mares i pares els faci il·lusió veure la criatura i saber que es troba bé, però els deuen advertir alguna vegada que els ultrasons intensos i aplicats molta estona poder no ser tan innocus com pensem?

Júlia ha dit...

Em temo que en cap moment els van advertir de res i van caure en el parany de fer un d'aquests 'videos' d'oferta per a gaudi dels pares i per passar als coneguts...

El que si els va advertir va ser una comadrona del CAP, de què si també tenien mútua no repetissin proves innecessàries en un lloc i l'altre, proves com ara les ecos, es veu que hi ha molta afició.

No sé si era Talleyrand que deia: quantes bestieses es deixen de fer gràcies a la manca de diners.

Grocdefoc ha dit...

Fa poc he descobert la música de Paolo Buenvino, i cercant informacions per aquest espai de blocs i webs, he arribat a un article seu del dia 6/12/2018 "Caos Calmo, el llibre". M'he permès enllaçar-lo al meu article del dia 4/09/2013 "Música, pel•lícula... i tot surt d'un llibre". Gràcies per la difusió que feu en el vostre blog. M.Pilar Martínez Herrero

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies Groc de Foc, per l'enllaç i per recordar-me aquell film i la seva música.