 |
| L'Ave Maria a l'entrada de la casa, de 1806 |
 |
| Convé saber d'on bufa el vent |
 |
| Precursor de l'excel: registre del sulfat aplicat als conreus (dècada de 1950) |
 |
| Compte, no us punxéssiu! |
 |
| Dalt del mur |
 |
| Última mirada enlaire, abans de marxar |
dissabte, 3 d’agost del 2013
Mirant enlaire (XIV): pel Garraf
Alguns detalls captats mirant cap amunt a la finca La Serra, a Sant Pere de Ribes, un racó tranquil del Garraf on cultiven el raïm i hi fan uns vins molt bons:
Fotos: M. Piqueras (03.08.2013)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
La rajola amb "Ave Maria" m'ha recordat la filla d'una amiga meva, que quan anava a l'escola (tenia uns 10 anys o menys) un dia va dir a sa mare: "Avui hem visitat una masia, i a la porta hi havia una inscripció. No recordo si deia Ave Maria o Ave César".
A mi no m'agradava l'educació tendenciosament ultrareligiosa amb què vaig ser bombardejat d'infant (fins al punt que en vaig sortir ateu), però tampoc m'agrada que es perdin tant de vista els referents culturals, tant grecs i llatins com judeocristians. Ara el jovent van a un museu i no entenen res: "un home i una dona al costat d'un pou" (Jesús i la Samaritana), "un noi amb ales caient del cel" (Ícar), etc. Perdem els orígens i la identitat.
Les masies,tenen un encant especial, només cal fixar-se amb els detalls , com has fet tu; jo em quedo amb el xiprer, que dona la benvinguda!
Es tic bastant d'acord amb el comentari de KRT, les tradicions, els costums, tots els referents culturals s'han de conservar.
Bon estiu.
KRT, jo també crec que hem passat d'un extrem a l'altra. Prescindir dels referents religiosos és prescindir d'una part de la cultura.
M. Roser, les masies són també un referent de la nostra cultura i de la nostra societat. En moltes encara hi conviuen diverses generacions, tot i que el dia a dia sigui molt diferent ara; han mantingut la tradició, però hi han incorporat molts avantatges de la vida moderna.
Publica un comentari a l'entrada