El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 11 d’agost de 2013

Barcelona i la neteja

La setmana passada, els mitjans de comunicació informaven de la neteja que s'ha estat fent a Barcelona des del mes de març per retirar els xiclets que hi ha al terra de la ciutat i deien que se n'havien retirat uns 56.000. No sé si es presentava com un èxit, però a mi, que es desenganxin del terra 56.000 xiclets en cinc mesos, no em sembla una gran quantitat tenint en compte que les voreres de la ciutat en són plenes i que, caminis per on caminis sempre veus aquelles taques grises i de vegades enganxoses (més d'una vegada se m'ha enganxat a la sola de la sabata algun xiclet que encara devia guardar l'escalfor de la boca que l'havia escopit).

No m'agrada gens veure les voreres de la meva ciutat --o els carrers de vianants-- plenes de xiclets enganxats al terra. Hi ha coses, però, que em molesten més de la neteja --o millor dit, la brutícia-- de Barcelona. Una és l'olor d'orina en alguns punts de la ciutat. Hi ha llocs, especialment a Ciutat Vella i el Raval, on sembla que ja sigui endèmica. Una altra, la brutícia de les instal·lacions del metro i d'alguns autobusos. L'estació de metro que tinc més a prop de casa meva és la de Les Corts. Moltes vegades he vist una dona netejant-la (no sabria dir si sempre és la mateixa persona); escombrant i fregant. Suposo que els dies posteriors a un partir de futbol en el Camp Nou, aquella dona hi deu haver d'esmerçar molts més esforços perquè els pas de milers de persones que van al futbol deixa aquella estació feta un fàstic. Tanmateix, no n'hi ha prou a escombrar i fregar per a què aquelles escales i passadissos i l'andana quedin netes. La porqueria hi està tan enganxada que caldria, com a mínim, una màquina de vapor com aquestes que mostren les fotos per a la neteja dels xiclets. Només una mostra de l'escales a l'estació de Les Corts:

L3 Estació Les Corts, escala de baixada a l'andana

L3 Estació Les Corts, a costat de l'escala automàtica

Pel que fa als autobusos, alguns estan molt nets, però n'hi ha que fan molt de fàstic. Els punts febles de la neteja interna dels autobusos són els seients i les reixetes de l'aire condicionat. Hi ha seients que, damunt de la seva estructura de plàstic, tenen com una mena de roba enganxada. Potser quan són nous i estan nets sigui més agradable seure-hi que fer-ho directament damunt del plàstic, però amb el temps, la porqueria es va enganxant a a tela i arriba un moment en què s'hi forma una crosta de brutícia com en aquest seient de l'autobús de la línia 43 que vaig agafar ahir:

Autobús línia 43 (núm. 3430), 10 d'agost 2013

Aquest no era l'únic seient de l'autobús núm. 3430 de la línia 43 que lluïa una crosta de brutícia. Des d'on jo era asseguda en podia veure'n uns quants més en un estat tan lamentable com aquest.

Quant a la reixeta per on surt l'aire condicionat, hi ha autobusos en què s'hi acumula la pols i les persones al·lèrgiques ho notem de seguida. De vegades penso que, si tenen tan poca cura a mantenir netes les reixes per on surt l'aire condicionat, potser tampoc es preocupen de netejar-ne els filtres de l'aire, on poden acumular-s'hi bacteris de tota mena, alguns d'ells patògens. Haurien de tenir present que hi ha una malaltia infecciosa respiratòria que pot ser molt greu  --la legionel·losi-- que té en les instal·lacions d'aire condicionat una de les principal fonts difusores dels bacteris que la causen. En la foto es pot veure la brutícia en una d'aquestes reixes (clicant-hi al damunt, la veureu ampliada). No puc assegurar quina línia d'autobús era, però, per la data en què vaig fer la fotografia, devia ser un 59, perquè aquells dies l'agafava quatre cops diàriament.

Reixa de sortida de l'aire condicionat en un autobús de Barcelona

És una bona notícia que l'Ajuntament intenti alliberar les voreres dels xiclets que hi ha enganxats, però a mi em faria més il·lusió veure nets els terres i escales de les estacions de metro i poder pujar a un autobús sense pensar que hi trobaré els seients bruts i que hauré de respirar un aire que passa per unes reixes plenes de pols i segurament també de microbis.

Foto neteja xiclets: web Ajuntament de Barcelona
Altres fotos: M. Piqueras

4 comentaris:

Josep ha dit...

Mercè, segurament ja has anat alguna vegada, parlo de Perpinyà. L'altre dia una amiga meva que té un bloc va anar-hi. Ho va publicar i va posar unes fotos de la ciutat. Quina enveja! I sempre és així perquè nosaltres fa uns anys vam estar allà uns dies i també estava net com ara. És una altra cultura i una altra educació, suposo ...

http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2013/08/perpignano-perpinyaprimera-parada-al.html

Mercè Piqueras ha dit...

Josep, és cert que hi ha pobles a l'altra banda del Pirineu que són molt polits i fan molt de goig (potser per això Espriu va escriure allò de "com m'agradaria anar-me'n nord enllà..."). Però a França, en ciutats grans, he vist llocs tant bruts o més com alguns indrets de Barcelona i he pujat en transports públics que també estaven bruts. A París, per exemple, he passat per llocs que feien tanta pudor d'orina com alguns punts del barri Gòtic o el Raval a Barcelona.

fra miquel ha dit...

Malauradament la pudor d'orina la trobes per tota la ciutat. Jo em bellugo més per Teixonera, Carmel i Horta. A tots aquests barris trobes racons amb aquesta pudor... :(
I ara que fa calor és quan es nota més la fortor d'orina.
La solució, crec, no passa només per netejar sovint...però tampoc sabria dir-te com aconseguir que la gent no fos tan marrana...
Petons

jomateixa ha dit...

Aquestes coses s'han de solucionar entre tots, però com més bruta està una cosa, menys compte té la gent a no embrutar-ho més.