dilluns, 19 de novembre del 2012

El 25 de novembre (fum, fum, fum?)

Ho vaig escriure fa dos anys, però podria escriure-ho el proper diumenge. Com aleshores, tornaré a votar amb el nas obturat, com deia Indro Montanelli (molt més que amb una pinça al nas, que és com l'he vist de vegades citat).

No vull deixar de votar, perquè seria regalar el meu vot a aquells partits a qui mai no votaria i que, en alguns casos, han abocat el meu país a la situació en què es troba avui dia, o hi han contribuït. Però el partit que seria ideal per a mi, no existeix. En tots hi trobo coses que no m'agraden; en el seu programa o en els seus candidats.

Una diferència amb les eleccions de fa dos anys, però, és que ara em mou una altra il·lusió: pensar que potser no siguem lluny de deixar de pertànyer a un club on paguem més que molts altres socis i en canvi rebem menys; on no saben fer altra cosa que criticar-nos, però no volen que ens en donem de baixa. De tota manera, no me'n vull fer massa, d'il·lusions, que potser les coses siguin ben diferents i al final tot sigui fum d'encenalls.

Per tant, un cop més dic, com Montanelli: "Turiamoci il naso e votiamo..." (obturem-nos el nas i votem...).

Potser us interessarà:
- Alfaranja i Konilòsia (aquest bloc, 10.09.2012). Alfaranja, el club petit, dominat per Konilòsia, el club gran; o el peix gran es menja el petit.

3 comentaris:

Martí Casares ha dit...

Clar que no existeixen els partits ideals; tampoc existeixen les persones ideals. I els partits estan formats per aquestes. Jo penso que a dreta i a esquerra hi ha opcions prou diferents, i més a Catalunya! Cal cedir una mica en les pròpies opinions per posar-se d'acord amb el veí, amb el company, sinó cadascú va a ala seva i no arribem enlloc.

Amb admiració pels teus comentaris

Martí

Lior ha dit...

Potser, si haguéssim de votar els nostres xòfers, barbers, botiguers, mestres,... També hauriem de fer-ho com Montanelli. Potser, si ens haguéssim de votar a nosaltres, també...
En les últimes eleccions vaig votar així: Vaig agafar les paperetes d'ERC i de CiU (de CiU jo en dic CMU; convergència malgrat unió), les vaig posar en els seus rsepectius sobres, les vaig ben barrejar per no saber quin era quin, i en vaig posar un la urna i un altre a la paperera.
Jo també voto amb el nas tapat, malgrat tot i, per dir-ho així, malgrat jo mateix.
Voto pel comentari d'en Cardús. I que tinguem sort!

Mercè Piqueras ha dit...

Martí i Lior, teniu raó, la perfecció no existeix. Però m'agradaria que m'agradés més el programa dels partits per als quals sento més afinitat, o no trobar-hi entre les seves files algunes persones a les quals, de manera individual mai no votaria. Lior, en unes eleccions (ara no recordo quines), vaig fer com tu: votar a les palpentes, sense saber a qui. Vaig triar tres partits als quals donar el meu vot, però no sé a qui l'hi vaig donar. Aquesta vegada ho tinc més clar, tot i que de nou votaré amb el nas tapat.