El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 3 gener de 2009

Les cueretes

És el primer any que les veig. Com a mínim, n'hi ha una parella. El primer dia que en vaig veure una en els jardins de davant de casa, em va cridar l'atenció per la manera tan divertida com movia la cua en caminar, amunt i avall, com si volgués donar cops al terra. Després en vaig veure una altra --o potser era la mateixa. Pel cap baix n'hi ha dues, perquè ahir les vaig veure juntes. Vaig recordar que aquests ocells en castellà són anomenats lavanderas; potser per la manera com mouen la cua, que recorda els cops que donaven a la roba les bugaderes (lavanderas) amb unes pales de fusta per treure'n millor la brutícia.

He buscat el llibret Ocells de Barcelona per veure si les cueretes són pròpies de la ciutat. Ho dubtava perquè no recordava haver-n'hi vist. Doncs sí, la cuereta blanca (Motacilla alba) surt en el llibre com a ocell barceloní, tot i que pot ser un ocell només d'hivern. Copio del llibre: En veurem molt sovint a l'hivern, quan molts ocells del centre i nord d'Europa ens visiten fugint del fred. Aleshores s'escampen per gairebé qualsevol punt de la ciutat, en zones enjardinades, en parcs, prop de punts d'aigua o en qualsevol plaça arbrada, en interior d'illa; les veurem caminant per terra sacsejant la cua o volant d'un extrem a l'altre de la plaça amb un vol marcadament ondulat ascendent quan obre les ales i descendent quan les tanca...

A la Guía de campo de las aves de España y demás países de Europa (la versió espanyola del famós Peterson), que conservo com una joia des que vaig estudiar zoologia, diu de la veu d'aquest ocell: Un vigoroso y agudo "tsi-tsit"; alarma, un súbito "sit"; canto, una sencillísima estrofa que incorpora notas como las de reclamo. I a Ocells de Barcelona diu que fa una mena de tsi-rip" o "tsi-ri-lip". Em costa transcriure la veu que sento a aquests ocells, però sí que són com monosíl·labs amb una i. Uns quants seguits, i després, una pausa.

Si les cueretes es queden per aquí, espero algun dia poder-les fotografiar. De tota manera, fotografiar un ocell és molt més difícil que fer una foto d'una planta. Tot i que la cuereta sigui un ocell poc tímid, sí que és prudent i si veu que t'hi acostes, arrenca el vol. A més, gairebé sempre és en moviment.Per altra banda, la meva petita càmera no és massa adient per fer fotos amb zoom, perquè té poca potència i perd resolució. De moment em limito a posar aquí una foto de cuereta trobada per Internet.

Cuereta (Motacilla alba)
Font: http://www.rios-galegos.com/ave8.htm

6 comentaris:

Olga ha dit...

Aquí a Sort n'hi ha moltes. Al camp d'eslàlom n'està ple. Són super nervioses.

Lectora corrent ha dit...

És molt entretingut veure-les com fan anar la cua amunt i avall i com caminen fent saltirons.

enric ha dit...

Des de casa, aquí a la finestra de l'Onyar, se’n veuen tot sovint tant a l'hivern com a l'estiu.
En realitat és un ocell força comú allà on hi hagi un corrent d’aigua o punts humits a prop. Potser sí que s’ha fet més visible els últims anys, ja veurem que hi diu ATLES DELS OCELLS DE CATALUNYA A L'HIVERN 2006-2009 que s’acaba aquest hivern la seva recollida de dades.

Lectora corrent ha dit...

Estaré pendent de la publicació d'aquest Atles. No sóc experta en ocells ni de bon tros, però m'agraden molt.

enric ha dit...

Estic preparant un treball sobre Josep M. de Sagarra i, anant saltant de branca en branca (és que estic buscant informació sobre els noms del ocells que tant abunden en el seu riquíssim lèxic):D he arribat al teu blog, pel qual et felicito.

Sagarra va heretar de la seva mare una gran afició a l’ornitologia, fins al punt que va pulicar un llibre, sense cap pretensió científica però sí divulgativa, adreçat al públic infantil. Es tracta de “Els ocells amics” (Editorial Joventut).

Et faig arribar aquest parell d’adreces electròniques perquè penso que et poden resultar interessants.

En aquesta primera hi ha transcrits el petit pròleg i el primer capítol d’aquest llibre, dedicat a les orenetes i als falziots:

http://www.xtec.cat/~malons22/personal/ocellsamics.htm

I en aquesta segona, a la galeria del fotògraf Ferran Pestaña de la pàgina Flickr, hi ha una magnífica fotografia d’una cuereta amb el text, traduït al castellà, que Sagarra va dedicar-li en el llibre esmentat:

http://www.flickr.com/photos/ferranp/1570691293/

Passaré sovint pel teu blog, no ho dubtis!

La lectora corrent ha dit...

Gràcies pels enllaçoc i pels teus comentaris.