El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 17 de maig de 2013

Non me leves a Castela

En el Dia de les Lletres Gallegues, un fragment del poema ¡Meu carriño! (res a veure amb el carro de Manolo Escobar) de Ramon Cabanillas (1876-1959), poeta gallec que al final de la seva vida deia que havia fet poesies "como podeira ter feito canastas". Del seu llibre Da terra asoballada:
Lévame, meu carro, leva,
pola meiga terra nosa
que a miña ialma saudosa
lonxe dela non se afái.
¡Lévame por onde escoite
a fala doce e sentida
antre bicos deprendida
no colo de miña nai!
¡Roda polos nosos eidos!
Anque hai lama no camiño,
¡é túa terra, meu carriño,
i a terra de meus abós!
¡Non collas pra chan alleo!
¡Non me leves a Castela
que non quero nada dela
xa que arrenegóu de nós!
Són uns versos que em va ensenyar fa anys un amic gallec de la meva família, a Fefiñans. Avui dia Fefiñans, on va néixer Ramon Cabanillas, és un barri de Cambados. (Fora de Galícia, Fefiñans és conegut sobretot per donar nom a un famós vi albariño.)

Foto: Ramón Cabanilles, relleu al peu d'una estàtua a Cambados (autor: Luis Miguel Bugallo; Wikimedia Commons)