El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 17 de maig de 2013

Gatet abandonat

El vaig veure fa pocs dies arrepenjat al peu d'un fanal. Potser algú l'hi va deixar quan va anar a abocar deixalles a algun dels contenidors de la brossa selectiva que hi ha a tocar d'aquell fanal? No devia saber on llençar-lo? O va pensar que algú encara el podria aprofitar? No sé de què deu estar farcit; ben rentat, però, encara podria alegrar algun nen o alguna nena. De vegades, les joguines més senzilles són les que la canalla més aprecia.



Vaig recordar dos exemplars de Caputxeta Vermella de roba que van tenir les meves filles. Les vaig comprar al Carrefour d'oferta i van ser una de les joguines que més van apreciar mentre les van tenir. En ser de roba, eren molt flexibles i les podien moure com elles volien; a més, duien unes trenes de llana i els les desfeien i tornaven a fer. I les ficaven al llit a dormir amb elles. El preu barat estava justificat perquè aviat van començar a descosir-se per molts llocs i en sortien les serradures amb què estaven farcides. Em sembla que vaig cosir-les i recosir-les tant com si les hagués fetes jo mateixa.

No recordo quan de temps van "viure" a casa aquelles Caputxetes, però estaven ja fetes un nyap i no hi havia per on recosir-les. S'apropava Nadal i vaig dir a les meves filles que, si no llençàvem aquelles nines, potser ni el pare Noel ni els Reis els en deixarien cap altra. No sé com les vaig convèncer, però el cas és que les dues Caputxetes van anar a parar a les escombraries. Em va fer pena, però, perquè jo també les apreciava pel que havien significat per a les nenes.

Ara, després de tants anys, i quan jo també estic feta un nyap i cosida i recosida per més d'un lloc, espero que ningú no faci com jo vaig ver amb aquelles nines o com algú ha fet amb aquest gatet, i em deixi al costat d'un contenidor. Perquè, el gatet, quan vaig tornar a passar pel mateix lloc unes hores més tard, ja no hi era, però dubto que a mi em recollís ningú.