El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 26 de maig de 2013

Mutilació femenina, circumcisió i cultura

Es poden comparar la circumcisió i la mutilació genital femenina? Considero que, en el segle XXI, la circumcisió és una tradició que caldria eliminar, excepte en els casos en què es duu a terme per raons de salut (per exemple, en el cas de la fimosi o de determinades infeccions urinàries que es van repetint). Tot i amb això, no em sembla ni de bon tros comparable a la mutilació genital femenina que es practica a molts països africans i en alguns llocs de l'Orient Mitjà i d'Àsia; una cruenta, inútil i reprovable tradició que moltes famílies emigrants voldrien mantenir en els països on comencen una nova vida.

No tothom opina igual, però; si més no aquesta és la impressió que he tret a partir d'un debat generat en el mur de Facebook de Jennifer Margulis, nord-americana autora del llibre The business of baby ( "El negoci dels nadons", Scribner/Simon & Schuster, 2013). El llibre és una denúncia del negoci que les indústries mèdica i farmacèutica dels Estats Units fan de l'embaràs, el part i la cria dels nadons. El tinc a mig llegir i, si bé no estic d'acord amb tot el que hi diu Margulis, crec que la denuncia és justificada, i una part del negoci que destapa el llibre també es duu a terme en països europeus.

Margulis dedica un capítol del llibre a la circumcisió ("Prepucis en venda: el negoci de la circumcisió"). La circumcisió consisteix a extirpar totalment o parcialment el prepuci, la pell que recobreix el gland del penis. Tenim la idea que és una pràctica religiosa del judaisme, però l'Islam també la recomana. El que sobta és que, en un país com els Estats Units, on la comunitat jueva era el 2011 d'un 2,1%, i la població musulmana no arriba a l'1% (segons la Wikipedia), el percentatge de nens que són circumcidats sigui (segon el llibre de Margulis) del 54,7%. Diu Margulis que hi ha tot un negoci al voltant d'aquesta pràctica; en primer lloc pel que paguen les famílies per l'operació, i per altra banda, perquè la pell que s'extirpa és aprofitada per la indústria biotecnològica. Se'n fa pell artificial per al tractament de cremades i per a cirurgia plàstica, productes per al creixement del cabell, productes dermatològics per eliminar arrugues, etc.

El fet que més de la meitat dels nens nord-americans siguin circumcidats al poc de néixer fa que una part de la societat estigui sensibilitzada i es manifesti activament contra aquesta pràctica. Potser és per això que la comparen a la mutilació genital femenina, a la qual sovint anomenen "circumcisió femenina", que a mi em sembla un eufemisme que amaga una pràctica primitiva extremadament cruel i masclista, atès que posa en perill la salut i fins i tot la vida de les dones, a més de privar-les de plaer en la seva vida sexual.

Doncs bé, en el seu mur de Facebook, Jennifer Margulis comentava fa uns dies la notícia que una parella gambiana que viu a Catalunya havia estat condemnada a anar a la presó per haver permès la "circumcisió" de les seves filles. I es lamentava que aquelles nenes, després d'haver patit la mutilació, ara pateixin l'allunyament del seu pare i de la seva mare. Diu que li sembla un error i es pregunta si ficar-los a la presó és la millor solució, tot i que admet que no haurien hagut de permetre que fessin la "circumcisió" a les seves filles. M'ha sorprès veure que, entre la gent que hi ha deixat comentaris (potser n'hi ha ja una quarantena), hi ha qui encara considera que es tracta d'un problema de cultura i que la majoria ho comparen a la circumcisió (per a mi, circumcisió és només la que es fa als nens, no cauré en el parany de fer servir l'eufemisme). I encara em sobta més que siguin dones les que pensen així.

No sé si Jenifer Margulis i les persones que la segueixen a Facebook i que, com ella, creuen que ha estat un error enviar aquests pares a la presó, també pensarien el mateix si es tractés d'uns pares que apallissessin les seves filles. Al cap i a la fi, això també ha format part de la cultura. El pare que es treia la corretja o feia servir un fuet per assotar filles i fills va ser vist com una cosa normal fins no fa moltes generacions. Aquesta parella gambiana feia més de 20 anys que vivia a Catalunya i sabien que tant a Catalunya com a Gàmbia, la mutilació genital de les nenes està prohibida. I a les nenes, que se sabia que corrien el risc de ser mutilades, ja els havien fet algun examen mèdic; precisament va ser en una revisió mèdica quan es va descobrir que ja les havien mutilat, malgrat que no havien sortit del país. Ho sento però, davant de fets com aquest, l'excusa cultural o religiosa no em serveix. Per a mi, la integritat d'aquesta nenes --i de tantes que potser no es descobreix el que els han fet-- està per damunt de qualsevol creença o tradició.

1 comentari:

KRT ha dit...

Em sembla evident que no hem de confondre "circumcisió" i "ablació de clítoris". El primer és una pràctica que, almenys a Occident, es fa per raons mèdiques, per evitar la fimosi o per motius higiènics; és clar que per a molta gent és també una opció cultural-religiosa, però ben vista socialment ja que és legal i no perjudica.

En canvi, l'ablació és una mutilació de què són víctimes les nenes en determiandes cultures i religions, i crec que es fa per garantir que no tinguin temptacions sexuals, com una mena de "cinturó de castedat" a costa d'impedir-los sentir plaer sexual. És, per tant, una forma més, humiliant i irreversible, de dominació de la dona per part de l'home. Aquí sortosament és il·legal, però em temo que hi ha famílies que la practiquen en secret.

A mi em van operar de fimosi quan era adolescent, i no crec que aprofitessin la pelleringa per a finalitats biomèdiques: vaja, si no en van fer una barretina, crec que la devien llençar a la brossa.

Gràcies pels teus posts sempre estimulants.