El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 2 de febrer de 2012

Els moixons i el fred

L'he descobert en el llindar d'una porta d'un establiment del carrer Balmes. Primer he pensat que era un ocellet de joguina, com aquells pollets que es posen a les mones de Pàsqua. Però es movia. Era un canari i semblava que no pogués caminar (tenia una pota torta, com si la tingués trencada). He fet per agafar-lo, però s'ha espantat; ha fet un salt i primer ha baixat a la vorera, però podia caminar i mig volant ha anat a refugiar-se en un extrem del llindar. Al costat hi havia un sac de deixalles i potser ha pensat que allà estaria més protegit.

Mentrestant se m'ha apropat un senyor, que estava segura que coneixia, però en aquell moment no podia posar-li nom. Ell m'ho ha aclarit: era Jordi Bigues, el periodista ambiental. Ha intentat ajudar-me a recollir el canari, però el moixonet s'ha espantat i ha arrencat el vol. Es notava que no podia volar gaire lluny. S'ha refugiat en un sortint de la façana sota el balcó del primer pis i allà s'ha quedat.

Casualment, els ocells han estat el leitmotiv del meu matí. Poc després de sortir de casa, en uns jardins del carrer Numància, he vist un pit-roig que semblava que busqués alguna cosa enmig de l'herba. D'una volada, s'ha posat damunt d'una branca nua. Una mica més enllà, un grapat de cridaneres cotorres semblava que també busquessin aliment. Un parell d'hores més tard, en acabar les gestions que havia de fer pel centre, m'he adonat que era prop del carrer Balmes. He recordat que ahir, José Luis Gallego, en El temps del Picó, va parlar d'una botiga del carrer Balmes on venen menjadores per a ocells. Un cop de rauxa m'ha fet decidir a comprar-ne una. havia enfilat Balmes amunt, per fer cap a Oryx  (el mateix lloc on anava Jordi Bigues, més casualitat) quan he vist el canari arraulit prop del carrer Consell de Cent.

Oryx ocupa l'espai on fa anys hi havia la llibreria Altaïr (la que ara és a la Gran Via de les Corts Catalanes). Es una botiga on es pot trobar un bé de déu de llibres i material variat per a l'estudi i la comprensió de la natura. Hi he comprat un menjador per a ocells i un paquet de larves d'insectes (seques, no us penséssiu!), que ja he instal·lat en el balcó (vegeu-ne la foto. Ara falta veure si alguna merla, cuereta, pit-roig o algun altre ocell insectívor s'anima a venir a menjar-hi.

Menjador d'ocells Observer Window Feeder
Fotos M. Piqueras (02.02.2012) 

11 comentaris:

fra miquel ha dit...

Pobre canari! Amb el fred que està venint... Si algú no aconsegueix donar-li aixopluc...
El mes passat vaig anar a un taller de construcció de caixes niu a Avinyonet de Puigventós.
Tot i la meva relació amb l'entorn natural (als jardins) no conec gaire els ocells. Per això va ser una experiència enriquidora.
Aplaudeixo la teva iniciativa amb la menjadora
Abraçada

Olga ha dit...

Moixons? Ho dius així tu?

Lectora corrent ha dit...

Fra Miquel, potser pel fred, anit es van desenganxar les ventoses que subjectaven la menjadora i va caure a terra. Fa una estona he recollit les larves seques d'insectes escampades pel balcó i he penjat la menjadora a la part exterior de la barana. L'he lligada amb un cordill, molt barroer, però més pràctic que les ventoses.

Lectora corrent ha dit...

Olga, moixons, moixonets... Ocells petits. Per què? Ja sé que a Barcelona no hi ha molta gent que ho diguí, però trobo que és una paraula molt adient per a un ocellet.

Marta ha dit...

http://todoreh.blogspot.com/2012/01/compas-despera.html

http://todoreh.blogspot.com/2012/01/compas-despera.html

Aquests dos enllaços al meu blog parlen del Tallarol capnegre que darrerament em visita diariament al balcó. Amb un platet a terra en te prou, i està superant les darreres fredorades.

Clidice ha dit...

a casa vénen cada matí pardals, tallarols, pit-roigs, tortores i garses. però, és clar, no és a ciutat, i el pare els deixa molles al pati :) l'altre dia vaig assistir a una jornada d'anellament d'ocells que va fer el Grup Parus al meu poble, va ser interessantíssima i se'm van passar les hores volant, malgrat el fred :)

Mercè Piqueras ha dit...

Marta, molt bufó. Jo no sé si al final vindrà cap moixó a menjar. Si en un o dos dies veig que hi ha el mateix menjar, el posar´en el jardí veïnal en un platet.

Clídice, a casa no vénen tants ocells. Els que veig o reconec pel cant són garses, cotorretes, merles, algun pardalet i els coloms que són pertot a Barcelona. Aquests són els fixos. Alguns hiverns vénen també cueretes, i en alguna ocasió algun pit-roig. De vegades les gavines --que solen volar alt-- baixen a cruspir-se algun colom. Un dia, a pocs metres del balcó i gairebé a la mateixa alçada vaig trobar-me de cara un gavià. Em va fer una angúnia! Vaig recordar la pel·lícula de Hitchkock.

Olga ha dit...

M'ha semblat extrany pq és com ho diem aquí al Pallars. És una d'aquelles paraules que a Barcelona sonen d'allò més extrany, per això t'ho deia.

Montse Vallmitjana ha dit...

Les cotorretes pot ser el que buscaven per terra eran branques. N'he vist volant amb branquillons al bec. Crec que estan començant a fer els nius.

Mercè Piqueras ha dit...

Olga, ja hauràs vist que ho he comentat més en un altre lloc.

Montse, més que fer el nius, potser els ampliïn per la nova niuada. És curiós quins nius que fan, que són com cases d'apartaments, amb molts "balcons" on de vegades les veus traient el cap. Poden arribar a ser tan grans, que de tant en tant l'Ajuntament n'ha d'eliminar algun pel perill que no trenqui les branques de l'arbre on es troba. En recordo un en un arbre (crec que un plàtan d'ombra) a l'Av. de Sant Ramon, que potser ja feia un metre i mig o més d'alçada quan el van

anirac ha dit...

Al nostre balcó venen mallerengues carboneres i blaves...van començar a venir fa temps que teniem una cardina, els hi vem comprar una menjadora, els hi posem cacauets i des de llavors ens visiten sempre! l'estiu passat venia una mare amb 3 petits (ja força grossos); i a l'hivern no paren!!
no sabia que venien cucs secs potser ho provaré, els pitrojos m'agraden molt i avegades a l'hivern en tenim també al balcó!!