dijous, 10 de novembre del 2011

Tot recordant Montserrat Roig

Vaig ser una devoradora dels llibres de Montserrat Roig. També de les seves entrevistes a Televisió (Personatges, em sembla que es deia). I no em perdia els seus articles a l'Avui, que va publicar els darrers anys de la seva vida. També havia llegit entrevistes que havia publicat en altres diaris o revistes; en recordo especialment la que va fer a Rita Levi Montalcini, que conservo per algun racó. La mort de Montserrat Roig va deixar un gran buit en la literatura catalana.

M'uneixo a l'homenatge que li fa blocosfera i ho faig reproduint dos fragments del que Montserrat Roig diu a Maria aurèlia Capmany en una conversa:
Jo crec que no hi ha fórmules per escriure i que ningú no pot aconsellar l'altre com ho ha de fer. Una mateixa ho va descobrint. I amb les pròpies dificultats, amb els propis errors i, sobretot, amb el dubte constant de si tens o no tens talent. Després, a poc a poc, saps el que vols. I apostes per escriure bé. En definitiva, busques emocionar, tant el cor com la ment, i si ho fas malament, ni emociones ni convences. Suposo que a tu també et devia passar al començament. Sovint parles de la influencia de Salvador Espriu...

Els catalans als camps nazis va néixer perquè m'ho va dir en Josep Benet. Aquest llibre, a mi, em va desvetllar molt. Potser perquè, per primera vegada a la vida, descobria el sofriment, el de debò. I a més, el sentiment d'impotència, perquè el dolor d'una víctima dels nazis ja no tenia retorn. Aquesta gent havia patit, havia arribat fins als límits i res del present, és a dir, del després els ajudava a tornar altra vegada a això que anomenem realitat, tret d'algun cas escadusser.

6 comentaris:

Pakiba ha dit...

Amb fet un bonic homenatge desde la blogfera a una persona que s'en va anar molt jove.

Lectora corrent ha dit...

Sí, Pakiba, va ser una gran pèrdua.

carina ha dit...

Quin homentage més xulo, és bonica aquesta unió per recordar algú que va marxar tan d'hora

Lectora corrent ha dit...

Carina, la xarxa blocaire ha respost massivament en aquest homenatge a Montserrat Roig. S'ho mereixia!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I està bé recordar també la Maria Aurèlia Capmany, que també fa vint anys que ens va deixar.

Lectora corrent ha dit...

Víctor, sabia que van morir amb no gaire temps de diferència, però no recordava que fos el mateix any.