El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 15 de novembre de 2011

La comissaria virtual (52): La multiplicació dels vots

El diari gratuït ADN informava avui d'un referèndum no vinculant que van fer els taxistes de Barcelona sobre la limitació del temps de circulació diari de cada taxi. Sobre els votants i el resultat de la votació, diu:



Diu que van votar les llicències (de las 10.480 licencias [...] votaron 3.085, de los que 3.888 apostaron por...). Suposo que qui va votar van ser unes persones i no unes llicències, però això encara es podria considerar una llicència --disculpeu la redundància-- del llenguatge. El que no quadra de cap manera són les xifres.

Segons ADN, hi va haver 3.888 que eren favorables a limitar a 16 hores diàries el temps de circulació dels taxis. Però si havien votar 3085, d'on surten els 803 vots de més entre els que volen aquesta limitació? La part mai no pot ser més gran que el tot. A continuació especifica que els vots a favor son "el 77% de los que votaron." Però el 77% de 3085 és (dono les xifres sense decimals) 2.375. He pensat que potser s'havien equivocat i havien donats els números en ordre invers. Però el percentatge tampoc quadra, perquè el 77% de 3.888 és 2.994.

Un exemple més de l'analfabetisme numèric a què ens té acostumada la premsa.