El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 12 de novembre de 2011

Per què no diuen que són bacteris?

(Dedicat a Claudi Mans, amic de les etiquetes.)

La gent que em coneix ja sap que sóc una addicta al iogurt i a altres llets fermentades i que en prenc habitualment. Aquesta addicció en el fons em va bé perquè la llet consumida de manera habitual no em cau bé a l'estómac (un fet que ara han descobert que és la normalitat en les persones adultes, mentre que allò que no és normal és la tolerància a la llet).

En els anuncis de iogurts i llets fermentades és freqüent que parlin de ferments i no esmentin mai el nom bacteri. Fins i tot en la descripció del contingut del producte sembla que vulguin ocultar que allà hi ha bacteris vius. Vegeu aquest cartró on venien quatre potets d'una llet fermentada:


"L. Casei Danone" de no és un 'ferment', sinó un bacteri fermentador (una soca del bacteri Lactobacillus casei patentada per Danone). I allò que conté un potet d'aquest producte no són 10.000 milions de 'ferments' (en conté moltíssims més), sinó de bacteris de la soca esmentada. Un 'ferment' és una substància química, normalment proteica, que accelera les reaccions químiques que intervenen en el metabolisme dels éssers vius. Totes les cèl·lules tenen enzims (ferments) perquè contínuament s'hi duen a terme reaccions químiques. Al cap i a la fi, la vida no és altra cosa que un seguit de milions i milions de reaccions químiques. En bioquímica, però, quan es parla de 'fermentació' es fa referència a un tipus de metabolisme que degrada parcialment un substrat orgànic (per exemple, la llet, en el cas del producte que esmento) per obtenir-ne energia.

Lactobacillus casei (la barra inferior = 1 micròmetre)

Suposo que escriure 'ferments' en compte de 'bacteris' és una estratègia de màrqueting basada en la mala fama que tenen els bacteris, que molta gent relaciona només amb els microbis que causen malalties. A mi, en canvi, m'agrada reivindicar els microbis, aquests organismes que es troben a la base de l'evolució (més del 85 per cent de la història de la vida a la Terra ha estat únicament microbiana) i que fan possible que la vida en el planeta no s'esgoti. S no hi hagués uns bacteris que tenen com a funció captar el nitrogen de l'atmosfera, la vida s'extingiria quan s'esgotés el nitrogen que forma part dels éssers vius i que, en descompondre's, va a parar a l'atmosfera. (I si no hi hagués uns fongs microscòpics --el llevat-- que poden fermentar el raïm, l'ordi o el blat, no tindríem vi ni cervesa ni pa.)

Les propietats del iogurt venen donades per la presència de bacteris vius que fermenten la llet i que ingerits amb el iogurt --que és la llet fermentada pels bacteris més els mateixos bacteris-- interaccionen amb els bacteris propis del nostre intestí i causen efectes beneficiosos a l'organisme. (Aquests suposats beneficis i les discrepàncies que generen en el món de la ciència ho tractaré un altre dia, mereix un comentari més llarg.)

Crec que Danone i altres empreses que fabriquen iogurt haurien de canviar la seva estratègia publicitària. Haurien de fer entendre al públic consumidor que és precisament la presència dels bacteris vius allò que dóna un valor afegit al iogurt i a les llets fermentades. Altrament, la gent acabarà pensant que potser sigui millor menjar aquell producte que es van entestar a anomenar "iogurt pasteuritzat", on els bacteris han mort en el procés de pasteurització. El que es menja la gent, en aquest altre tipus de productes, són "cadàvers" de bacteris.

Potser us interessarà:
- Microbis per al Max (aquest bloc, 10.04.2008). Algunes coses sobre microbis que vaig explicar al Max el dia del seu aniversari.
- La biodiversitat invisible (aquest bloc, 16.04.2010). Un món que escapa a la nostra mirada, tan ric o més que el món visible.
- Els humans i els seus microbis (aquest bloc, 29.09.2010). Podríem dir "jo sóc jo i els meus microbis".
- "Cuentos de microbios" (aquest bloc, 09.11.2011). Ressenya d'un recull de contes en vers, amb els microbis com a protagonistes.

6 comentaris:

fra miquel ha dit...

Ja ho has dit, coses del marqueting. En el meu ram també succeeix:
Hi ha una mena de crisantems que anomenen margarita indica. Jo crec que és per intentar que la gent no ho relacioni amb els morts i poder-la vendre tota la temporada...

una abraçada

PS: li tinc mania a la marca que fa els iogurts pasteuritzats. No compro res d'aquella marca :o)

Alegria De La Huerta ha dit...

Estic totalment d'acord... amb una mica més d'informació la gent podria anomenar les coses pel seu nom. de totes maneres jo sempre els anomeno com a bitxus, la gent em mira malament, però és que... com diu en fra miquel els iogurts pasteuritzats no són vius ni res. Una abraçada!

Lectora corrent ha dit...

Fra Miquel, és cert que si dius "crisantem" penses en els morts i els cementiris. Però a mi sempre m'ha agradat tenir-ne en el balcó. Aquest any no en tinc perquè se'm van morir --potser era una planta ja massa vella, feia anys que la tenia-- i ara potser ja sigui massa tard.

Jo tampoc compro res d'aquella marca que va aconseguir que, en temps d'Aznar, canviessin la legislació i es pogués anomenar "iogurt" un producte que no correspon a la definició internacional de iogurt.

Alegria, entre els microbiòlegs també hi ha qui parla de "bitxos". I en el "Contes de microbis" que vaig ressenyar fa uns dies, també surten anomenats així alguna vegada (en anglès deia "bugs").

Lailah ha dit...

Parlant de bacteris, avui a la Contra de la Vanguardia trobareu un article interessant: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111114/54238863691/esta-crisis-es-biologica-o-cooperamos-o-nos-extinguimos.html

Lectora corrent ha dit...

Lailah, ja ho he llegit. Semblava un resum del llibre "Microscomos", de Lynn Margulis, que és una hsitòria de la vida a la Terra des de la perspectiva microbiana. Crec que encara es queda curta en lloar els microbis.

Alexandra G. S. ha dit...

La veritat és que estic molt d'acord amb tu en tot el que has dit.
Realment és tot estratègies de màrqueting, perquè si els consumidors senten la paraula bacteri els sona a perill, i segur que molts deixarien de consumir.