El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Algunes reflexions i preguntes després del 20N

 1. Algunes reflexions
"Si res no li escau, poseu-li blau", diu el refrany. De debò no li esqueia cap més color? Per sort, em trobo en una de les dues illes de la península Ibèrica on no domina el blau. Però, de què ens servirà si el fils de l'economia --i de moltes altres coses-- els mouen des del centre de la península i els nostres diners han de fer una viatge d'anada i tornada per uns camins que tenen goteres per on s'escapen els euros a cabassos?

Llegia fa uns dies que una empresa catalana ha decidit fer-se insubmisa pel que fa als impostos. Diuen que el 2011 no ingressaran els seus impostos a hisenda; però tampoc se'ls quedaran ells, els deixaran en dipòsit en algun lloc (notaria?, jutjat?; no ho recordo) fins que puguin anar directament al Govern català. Com m'agradaria ser prou valenta per prendre la mateixa decisió! (Però potser no valgui la pena, perquè gairebé cada any m'han de retornar diners.) I que moltes més empreses i particulars s'animessin també a fer-ho. I això m'ha fet pensar en Henry David Thoreau (1817-1862), el nord-americà considerat pare de la desobediència civil. Quan es va negar a pagar els impostos va acabar a la presó, però només s'hi va estar una nit perquè algú va pagar el seu deute a l'Estat. Després ho recordava en el seu escrit Desobediència civil.
No he pagat els impostos des de fa sis anys. Per aquest motiu, vaig passar una nit a la presó i mentre em mirava les parets de pedra sòlida, de dos o tres peus de gruix, la porta de fusta i ferro d'un peu de gruix, i la reixeta de ferro que filtrava la llum, no podia evitar sentir-me colpejat per la bogeria d'aquella institució que em tractava com si no fos més que carn, sang i ossos que calia tancar amb clau. [...] Vaig veure que, si hi havia un mur de pedra entre mi i els meus conciutadans, n'hi havia un altre encara més difícil d'escalar o de travessar abans que ells poguessin ser tan lliures com ho era jo. Ni un sol moment em vaig sentir confinat i els murs semblaven una gran despesa de pedra i morter.
Thoreau justificava així la seva desobediència a l'Estat:
Si em nego a pagar els impostos no és per una causa en especial. Rebutjo senzillament la lleialtat a l'Estat. [...] em preocupa saber els efectes de la meva lleialtat. De fet, serenament declaro la guerra a l'Estat, a la meva manera, tot i que seguiré obtenint els avantatges que pugui d'ell i me'n serviré, com és habitual en aquest casos.
2. Algunes preguntes
Després de veure els resultats de les votacions, m'he fet algunes preguntes: pensaran de nou a transvasar l'aigua de l'Ebre "que es llença al mar", per regar camps de golf més al sud? Anul·laran els matrimonis homosexuals? Tornaran les restriccions per a la recerca en cè·lules mare? (i no em refereixo a restriccions econòmiques, que hi seran també per a altres tipus de recerca). Es veurà de nou a Catalunya el sanguinari espectacle de les curses de braus? A Facebook, Cristina Junyent m'ha afegit encara una pregunta: permetran de fumar als bars? I Cris Pagès: privatitzaran les televisions autonòmiques?

3, Conclusió
Quins quatre anys que ens esperen...

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Crec que també fa falta molta autocrítica per part dels polítics i pensar de forma desapassionada en el perquè dels resultats, més enllà dels sentiments personals o col·lectius.

fra miquel ha dit...

Tocarà sortir al carrer cada cop que intentin un retrocés... ja ho veig :o(
una abraçada

Ofelia ha dit...

Retallaran (més) la sanitat? Es carregaran la llei de dependència? De fet Rajoy va dir que "la ley de dependencia no es viable y se hara lo que se pueda (La Vanguardai 17 de novembre"... A mi se m'acut que si la rebaixen obligaran molts familiars (principalment dones) a deixar les seves feines i, de pas, a disminuir l'atur. Fàcil, oi?
En fí, siguem optimistes i esperem l'impossible (no recordo qui ho va dir).

Lectora corrent ha dit...

Crec que un factor que ha contribuït a l'èxit del PP --a més de la forta davallada socialista-- ha estat l'abstenció, que és la segona força política a tot l'Estat i la primera a Catalunya. Si més no, és la conclusió que en trec després de mirar els números d'aquestes eleccions. (N'he posat alguns en una nova entrada.)