Després d'haver passat mig dia a Roma i caminat moltíssim pels seus carrers, anit no tenia esma per fer una crònica com cal, que deixo per a un altre dia. Vaig escriure només algunes reflexions i impressions sobre aquesta ciutat tan especial, que feia bastants anys que no visitava. Però estava tan esgotada, que ni em vaig adonar que no havia premut el botó "Publica". Ho faig ara:
- És una casualitat que el meu hotel es trobi a costat de la via Panisperna, de la qual vaig parlar en aquest bloc recentment, tot recordant el grup de joves físics liderats per Enrico Fermi, que eren coneguts com "i ragazzi di via Panisperna".
No me'n vaig adonar fins que vaig mirar en el mapa de Roma els detalls
de la localització. Jo el volia que no fos gaire lluny de l'Estació
Termini.
- No recordava que el trànsit, a Roma, és gairebé tan caòtic com a Nàpols. Travessar el carrer a peu, encara que sigui en un pas zebra, és una heroïcitat. M'entraven ganes de fer-ho amb els ulls tancats per no veure els cotxes i motos que no s'aturaven, sinó que es desviaven per passar-me pel davant o pel darrere.
- No recordava que pel centre de Roma hi ha molts carrers sense voreres i que, encara que siguin estrets, els cotxes i motos passen fregant-te i a tota pastilla.
- No recordava --o potser sí-- que, a Roma a cada passa que fas et trobes de cara amb alguna cosa que val la pena observar: restes romanes, palaus més recents, esglésies (quantes n'hi deu haver?), fonts, estàtues...
- No recordava --o potser sí-- que a Roma --i bona part d'Itàlia-- dinen i sopen molt d'hora i quan he sortit a dinar les trattorie i pizzerie del barri ja havien tancat la cuina.
- No m'ha estranyat, perquè ja és normal per tot Europa, veure la barreja d'ètnies que hi ha ara a Roma.
I ara surto a veure un cop més llocs coneguts i a explorar-ne d'altres que no conec.
4 comentaris:
quina enveja... jo he anat, i això del trànsit és ben cert, res a envejar d'una ciutat com el Caire... (el Caire abans, ara ja és una altra història)
i això de les esglésies? Creus que hi ha més a Roma que a Lisboa? comparativament, dic.
Maria Salvador
Permeteu-me discrepar en el tema del transit de Roma. Hi he viscut cinc anys i mig i hi he fet de peató i de conductor. És cert que el trànsit a Roma és del tot diferent del de Barcelona. A Barcelona anem tan ràpid com podem entre semàfor i semàfor, sense atendre res més. A Roma hi ha poquíssims semàfors, cosa que fa que els conductors hagin de menar amb molta més cura. El que dieu de Roma pot ser veritat en algunes vies ràpides o molt principals, o potser en el centre històric, on els turistes molesten molt, però, en general, el conductor romà és respectuós amb el peató, fins i tot més que a Barcelona.
Ja m'imaginava que estaries pel món, "massa" dies sense publicar cap entrada...
Prenc nota del que dius, no conec Roma i ha de ser fascinant!
A vore si l'any que ve puc viajar-hi.
Maria, jo vaig ser a El Cairo el 2004, i déu n'hi do, la circulació que hi havia i què caòtica era. Quant a esglésies, parlo del centre de Roma, que és per on jo m'estic movent. Per cert, aquest cop només hi he vist tres monges, a Trastevere i... parlaven en castellà! Potser és perquè no he anat per la part del Vaticà.
Amparo, la meva escapada a Roma només és de tres dies. No vaig escriure al bloc perquè vaig estar molt ocupada amb altres coses i tampoc no tenia massa humor per fer-ho; només vaig anar actualitzant la darrera entrada.
Jordi, jo em moc només pel centre de Roma, on aquests dies, per cert, hi ha pocs turistes (la crisi?, l'època de l'any?) I és la impressió meva. I reconec que condueixen molt bé; suposo que per això s'atreveixen a esquivar els vianants en comptes d'aturar-se. I prefereixo travessar per on hi ha passos de zebra i no semàfors, perquè si el carrer que has de travessar és de molta circulació, els vianants han d'esperar molt de temps que surti el verd.
Publica un comentari a l'entrada