El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 13 de març de 2005

Polo Montáñez

El gener de 2002, quan vaig anar a Cuba, vaig descobrir el cantautor Polo Montáñez, el "guajiro natural" , com ell mateix s'autodenominava en la cançó que donava nom al seu primer CD.

Les seves cançons em van semblar molt fresques, una barreja de ritmes populars gens estridents i unes lletres molt boniques, plenes de poesia i un cant a la vida i a l'amor. Vaig comprar el "Guajiro natural" i és un dels CD de cançons que més m'agrada escoltar.

Fa unes setmanes, en la secció de discos d'uns grans magatzems, vaig veure un altre CD de Polo Montáñez. Es deia "Memoria". A la part posterior del CD, sobre la foto d'aquell camperol de pell colrada, envellida pel contacte amb el sol gairebé tropical de Cuba, el nomdel cantautor i, a continuació, "5/6/1955 - 26/11/2002".

Em va sobtar molt saber que havia mort pocs mesos després que nasqués per a mi. Vaig buscar informació per Internet i vaig saber que va morir d'un accident de cotxe, en el camí de tornada al seu poble des de L'Havana. Ara vaig escoltant les seves cançons i penso que per a mi segueix ben viu.

El CD "Memoria" conté algunes cançons del primer CD i algunes altres que no coneixia. N'hi ha dues que ara, sabent que és mort, em semblen com una mena de testament o d'últimes voluntats. Una d'elles comença dient "la última canción que se me ocurra / creo que debe ser romántica..."

L'altra, es titula "Desde abajo" i la copio aquí sencera:

Entre el espacio que marca la muerte
y lo poco que dura la vida
paso el tiempo jugando a la suerte
esperando ganar algun dia.
Y los años que tengo de más
me llevarán con prisa
a quedarme en silencio
en el justo momento
que tendrá que llegar.

Con la mucha experiencia que tengo
de las tantas batallas perdidas
me alimento yo mismo y mantengo
el afán de encontrar la salida
como el ave que quiere volar
y quedarse allá arriba,
en el azul del cielo
y mirar desde lejos
lo que ha dejado atrás

Y cuando esté en el cielo
cuando ya esté en la cima
voy a luchar por eso
por mantenerme arriba.
Y a pesar de los años
de las horas perdidas
comenzaré de nuevo
empezare otra vida